Inici Actualitat Crítica literària: ‘Cenicienta en llamas’ de Jordi Juan Martínez

Crítica literària: ‘Cenicienta en llamas’ de Jordi Juan Martínez

0
COMPARTIR

Títol: Cenicienta en llamas

Autora: Jordi Juan Martínez (Valls, 1968)

Editorial: Milenio

Any: 2018

Pàgines: 408

Llengua: castellà

Preu: 21 €

Sinopsi: València, maig del 2006. En una ciutat que es prepara per la visita del Papa Benet XVI, Raquel Bonafed rep l’encàrrec de seguir les passes a tres personatges: un publicista, un constructor i un alt directiu de la televisió autonòmica. Mentrestant, els inspectors Cocoví i Zafra estan investigant un parell d’assassinats comesos pels sicaris, i Toni Balaguer sembla tossut a imitar la llegenda sexual de George Simenon acosant a les actrius i tècniques contractades per l’exitosa novel·la que produeix.

Crítica literària (Núria Martínez):

Cenicienta en llamas‘ és el títol que dóna el tret de sortida a la nova col·lecció de novel·la negra, Marrajo, de l’editorial Milenio i dirigida per en Sebastià Bennasar. Si el tret de sortida de la col·lecció és aquest, la cosa promet i molt.

Ens trobem davant d’una novel·la que més que coral, jo, diria que és simfònica. La quantitat de diferents veus narratives, i sobretot la qualitat de totes i cada una d’elles, eleven la seva categoria. Però no només és en les veus narratives on ens trobem amb aquesta quantitat i, sobretot, qualitat; en l’entramat de trames i subtrames, que conformen el gruix del relat, la història es repeteix.

Cenicienta en llamas‘ és una novel·la dins d’una novel·la, és la història de la corrupció a una comunitat autònoma (Cas Gurtel), és l’escàndol del món del cel·luloide, és el cas dels assassinats orquestrats per sicaris… és tot això i molt més.

Podem dir que hi ha tres grans trames, cada una amb els seus protagonistes: per una banda ens trobem amb la investigadora privada Raquel Bonafed, que rep l’encàrrec de seguir a tres personatges de cert prestigi social i econòmic: un publicista, un constructor i un alt directiu de la televisió autonòmica.

Per un altre cantó, tenim als inspectors Luís Cocoví i Lola Zafra embrancats en la resolució de dos casos d’assassinats comesos per sicaris.

Per acabar ens trobem amb Toni Balaguer, el Bala, productor de la telenovel·la d’èxit al canal autonòmic i que es creu amb dret a cuixa sobre tota femella que treballi per a ell.

L’autor ens situa l’acció a la València del 2006. Al maig d’aquell any quan la ciutat es prepara per a l’arribada del Papa Benet XVI. Quan la crisi del totxo està a punt d’esclatar i quan la ciutat viu immersa en el fervor dels grans esdeveniments: Copa Amèrica de Vela, Formula I (encara que tardaria dos anys més a celebrar-s’hi, però Ecclestone ja es deixava veure per la ciutat).

Els punts forts de la novel·la són: els personatges. No tan sols per la diversificació de veus narratives que hi aporten, sinó per la seva profunditat. Tant els més principals com als secundaris són sòlids, tenen presència i se sostenen per si sols. Cada personatge té la seva història particular que es sumarà a la història col·lectiva, enriquint-la encara més. A les tres trames que inicialment he dit que trobàvem i haurem d’anar sumant la
subtrama protagonitzada per la resta de personatges que surten.

Els girs argumentals, variats i que creen petits arguments dins les diferents trames i subtrames, i el més important, cap d’aquestes trames, arguments, subtrames o petites històries està posada a l’atzar o per omplir pàgines; ans al contrari. Tots i cada un
d’aquests serrells tenen la seva raó de ser i queden perfectament tancats i explicats.

La història s’anirà teixint a mesura que les diferents trames i els diferents personatges que les protagonitzen es vagin creuant i des-creuant fins a aconseguir completar el fascinant trencaclosques que és l’entrellat de la novel·la.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica