Inici Actualitat Crítica literària: ‘Anna Grimm. Memòria mortal’ de Montse Sanjuan

Crítica literària: ‘Anna Grimm. Memòria mortal’ de Montse Sanjuan

0
COMPARTIR

Títol: Anna Grimm. Memòria mortal

Autora: Montse Sanjuan (Lleida, 1956)

Editorial: Pagès Editors

Col·lecció: Lo Marraco Negre

Any: 2018

Pàgines: 288

Llengua: català

Preu: 18 €

Sinopsi: Els joiers Boronat de Lleida gaudeixen d’un renom i d’un prestigi avalats per l’exposició recent que han organitzat de peces antigues de gran valor. Sorprentment un matí apareixen assassinats sense cap motiu aparent. Anna Grimm, sergent del Cos dels Mossos d’Esquadra, es trobarà immersa en aquests crims on present i passat s’entrellacen essent un dels casos més complicats de la seva carrera. Enmig de la investigació, un dels seus agents, el Pau Caralt, li exposa un problema greu. La sergent no podrà negar-se a ajudar-lo perquè pot estar en joc la vida de criatures innocents.

Crítica literària (Núria Martínez):

Aquesta vegada la sergent Anna Grimm s’haurà d’enfrontar a dos casos alhora. Dues trames que correran paral·leles fins al final de la novel·la, resolent-se quasi al mateix
temps. Per una banda haurà d’esbrinar qui és l’assassí de la família Boronat, uns reputats
joiers de Lleida, sent aquest el cas principal a investigar. Per altra cantó, ajudarà al
mosso de la seva unitat, Pau Caralt a resoldre l’assassinat del seu germà petit, que va
tenir lloc vint-i- cinc anys enrere, reobrint el cas per poder encausar al culpable. Les dues
trames tenen els seus orígens al passat: la dels joiers es remunta als anys compresos
entre 1939-1951 i de la postguerra i el del petit Genís Caralt a finals a l’any 1988.

Si hi ha un dels casos que ens colpeix de valent, ens esgarrinxa l’ànima i ens deixa
sense respiració, és la del petit Genis Caralt. Enfrontar-nos a la màxima depravació
humana, adonar-nos com un psicòpata és capaç de torturar una criatura indefensa, no
pot deixar indiferent a ningú, donant-nos que pensar. Fins on pot arribar la maldat
humana?

Sí bé es cert que l’assassinat dels joiers tampoc ens deixarà indiferents, i farà que ens qüestionem la veracitat d’una promesa feta en circumstàncies adverses o els llaços
afectius que uneixen, o haurien unir, als membres d’una família. Què estem disposats a
fer per cobdícia?

La novel·la arrenca amb un pròleg —escrit en primera persona, en veu de, Adelaida,
la mare d’en Genís i en Pau Caralt— que colpeja al lector per la seva duresa, pels fets
que ens hi explica. Que pot haver pitjor que la mort d’un fill?

L’epíleg que tanca la novel·la també ens deixa sentir la veu de l’Adelaida, vint-i- cinc anys després, tot i que les circumstàncies són molt diferents… la seva veu ens tornarà a
colpir.

L’equip de la Sergent Grimm és el mateix que vàrem conèixer als anteriors llibres.
Seguirem veient com el caporal Magrinyà substitut d’en Boades, segueix volent
imposar el seu criteri i no perdrà ocasió de voler qüestionar a la sergent, sense arribar a
aconseguir-ho.

La Montse Sanjuan segueix presentant-nos uns personatges reals, creïbles al cent per
cent. Gent que té una vida fora de la feina. Uns personatges treballats, del primer al
últim, que ajuden a fer que entris encara més en la història.

El gruix de l’acció se situa a la ciutat de Lleida, per la que passejarem de la mà de
l’autora com si talment estiguéssim al bell mig de la capital de ponent. Les descripcions són molt acurades, no passen per alt cap detall. També anirem a Barcelona i a Castell
de Noguera, per tal de poder resoldre els casos.

El lector anirà seguint les investigacions al mateix temps que l’equip de la Sergent Grimm. Veurem com van avançant o retrocedint, depenent dels girs que dóna la història, i és que sí que l’autora sap mantenir el suspens fins a l’últim moment, despistant
al lector amb diferents girs argumentals.

Els qui ja coneixem a l’Anna Grimm, notarem petits canvis significatius en elpersonatge, al que em vist evolucionar llibre darrera llibre. En aquesta ocasió veurem una Anna una mica més propera, menys distant amb els problemes dels altres, capaç de mostrar-se afectuosa amb el seu col·laborador… Sense deixar de ser la persona solitària i introvertida que ha estat sempre. És un personatge sòlid i rodo, que atrapa al lector amb
les seves virtuts i els seus defectes.

Però l’evolució no es queda només en el personatge. La Montse Sanjuan fa un salt
qualitatiu força important. La seva maduresa com a escriptora és més que evident. Seguim gaudint de la seva prosa àgil, planera, on no hi ha lloc per tecnicismes que ens
podríem fer perdre el fil. Una prosa que marca un ritme frenètic, ajudada per la brevetat
dels capítols, que ens enganxarà des del pròleg fins a l’epíleg.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments