Inici Actualitat Crítica literària: ‘Lleugera sang’ de Xavier Zambrano

Crítica literària: ‘Lleugera sang’ de Xavier Zambrano

0
COMPARTIR

Títol: Lleugera sang

Autora: Xavier Zambrano (Sant Sadurní d’Anoia, 1977)

Editorial: Llibres del delicte

Any: 2018

Pàgines: 170

Llengua: català

Preu: 14,90 €

Sinopsi: El detectiu Marc Olier fa anys que viu i dorm al despatx, a l’ample sofà de cuir encetat que va comprar amb l’optimisme imbècil dels primers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s’oblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.

Crítica literària (Núria Martínez):

En començar a llegir ens sorprèn una veu en primera persona que ens transporta immediatament aquelles sèries i pel·lícules  americanes, en blanc i negre, protagonitzades per un detectiu privat. On sempre es veia una porta de vidre esmerilat amb el nom del detectiu a la placa. I on l’interior del despatx, que amagava aquella porta, era tan sòrdid com el propi investigador i els casos dels quals s’ocupava. Homes que sempre anaven amb la cigarreta als llavis i la copa de bourbon a les mans.

El narrador és la veu d’en Marc Olier, un detectiu que viu en el seu despatx, dormint a l’ample sofà de cuir que va comprar amb l’optimisme dels inicis, que fuma Lukys compulsivament i beu Jack Daniel’s, que menja poc i dorm menys. A qui estomaquen
sovint i de valent. Els seus coneguts són de la més variada índole, des dels baixos fons a l’alta societat: contactes a la premsa, a la banca, traficants, gitanos…, que acabarà coneixent a una femme fatale, amb encreuament de cames molt cinematogràfic, inclòs. I aquí només li manca una cosa: tenir una mica de sort. Marc Olier és un antiheroi de manual, un d’aquells personatges que cau simpàtic i amb el que el lector acabarà empatitzant.

Marc rep un encàrrec que d’entrada sembla la cosa més fàcil del món, que podrà dur a terme quasi sense despentinar-se, però que sense saber molt bé com i perquè acabarà embolicant-se de males maneres endinsant-nos en una trama d’intriga que ens farà
avançar en la lectura per poder esbrinar com dimonis acabarà aquell embolic.

Xavier Zambrano ens situa l’acció als carrers de la Barcelona post Olímpica, aquella a la que encara li dura la ressaca provocada per l’esdeveniment esportiu, de la que veurem les dues cares: els barris com el Putxet o l’avinguda del Tibidabo i també els carrers del Raval. I també farem un salt cap a França, amb parada a Portbou inclosa, per anar a espetegar a Cap d’Adge, en un complex nudista on el sexe en públic és permès i on l’autor ens farà un retrat de la decadència de l’oferta turística que allà es pot trobar.

Escrita amb un llenguatge molt acurat, fent servir mots que feia molt de temps que no en trobava en un text, amb canvis de registre depenent amb qui conversa en Marc, no és el mateix parlar amb un Marquès que amb el mexica que regenta una sala eròtica; tot això fa que la lectura ens resulti agradable i planera.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica