Inici Actualitat Crítica literària: ‘Muerte con Pingüino’ d’Andrei Kurkov

Crítica literària: ‘Muerte con Pingüino’ d’Andrei Kurkov

0
COMPARTIR

Títol: Muerte con Pingüino

Autora: Andrei Kurkov (Sant Petersburg, 1961)

Traducció: Mario Grande i Mercedes Fernández

Editorial: Blackie Books

Any: 2018

Pàgines: 288

Llengua: castellà

Preu: 21 €

Sinopsi: Viktor és un escriptor arruinat, s’ho ha deixat amb la nòvia. Imagineu si se sent sol que ha adoptat un pingüí. No sap que aquest nou company de pis, també està deprimit. Ara en Viktor no només està trist, sinó que ha de consolar al seu amic. I, a més, alimentar-lo. Tot es complica quan un gran diari li encarrega escriure esqueles de personatges públics que encara estan vius. Semba una tasca fàcil. Però no ho és: els protagonistes de les seves necrològiques comencen a morir-se en estranyes circumstàncies poc després que escrigui sobre ells. Misha i Viktor es veuen atrapats en una trama absurda i violenta. Una novel·la obscura i lluminosa, amb humor blanc i negre. Com la vida. Com un pingüí.

Crítica literària (Núria Martínez):

Quan compres un llibre essencialment perquè et crida l’atenció la portada, tens molts números d’acabar penedint-te del teu impuls. Per sort no ha estat el cas, tot el contrari! He gaudit de la lectura i molt.

La desesperança del primer capítol, que l’autor ens descriu amb la mateixa naturalitat que ho faria amb el paisatge que veu a través dels vidres, fa que t’enganxis a la lectura de ‘Muerte con pingüino‘, i que comencis a empatitzar amb els dos protagonistes:
Viktor, un escriptor arruïnat, a qui la seva dona ha abandonat i que, per pal·liar la seva solitud, decideix adoptar a Misha, un pingüí del zoo de Kiev. Però Misha dista molt de ser un company alegre, ell també està deprimit i a vegades es comporta com ho faria un adolescent. La vida de Viktor sembla millorar quan un diari li proposa una feina: escriure esqueles de persones que encara són vives. Res serà tan senzill com sembla i les coses
s’aniran complicant i molt per aquesta estranya i ben avinguda parella.

L’autor divideix la trama en 76 capítols breus, molt breus a vegades. Fa servir un narrador en tercera persona, focalitzat majoritàriament en la persona de Viktor. I ens situa l’acció a l’Ucraïna post soviètica, —sobretot a la ciutat de Kiev on resideixen els nostres protagonistes— un país violent i corrupte on les mancances estan a l’ordre del dia: és quasi impossible trobar assistència mèdica encara tenint diners per pagar-la, ja
que no hi ha medicines; i on el parc zoològic regala els seus animals aquí els pugui alimentar.

Crec que ha de ser terriblement complicat convertir a un ésser com un pingüí, i a més deprimit, en un dels protagonistes centrals de la trama d’una novel·la i que aquesta sigui versemblant. Andrei Kurkov ho aconsegueix i amb nota. Misha és l’ànima de la
novel·la i Kurkov un escriptor excepcional.

L’autor ha creat una novel·la amb una forta personalitat, convertint-la en una d’aquelles lectures que tardes temps a oblidar; esquitxada de tocs d’humor blanc, barrejades amb
pinzellades d'humor negre… com els colors del pingüí. Situacions que moltes vegades vorejat l’absurd, que semblen impossibles, però que el lector acaba creient-se i gaudint-
les; tot gràcies a la mestria de la ploma de Kurkov.

Ja he dit que la portada crida l’atenció, però és que tan bon punt obrim el llibre seguirem bocabadats amb la seva “entradeta” i d’aquí al deliri només hi haurà un pas.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica