Inici Actualitat Crítica literària: ‘La Cara B’ d’Esperança Camps

Crítica literària: ‘La Cara B’ d’Esperança Camps

0
COMPARTIR

Títol: La Cara B

Autora: Esperança Camps (Rentería, 1964)

Editorial: Llibres del delicte

Any: 2015

Pàgines: 196

Llengua: català

Preu: 15 €

Sinopsi: Dos polítics apareixen morts després d’estar involucrats en trames corruptes amb un conseller de la Generalitat valenciana fugit. Totes les sospites recauen sobre l’exconseller que podria haver tornat per fer justícia, però ningú sap on és. Ni tan sols la família. El fill és aspirant a novel·lista i vol escriure la seva gran obra a costa del pare. La dona és de classe alta vinguda a menys. Una periodista, examant del fill, vol descobrir què hi ha darrere dels assassinats abans que ho faci la policia.

Crítica literària (Núria Martínez):

Ja fa temps que l’Esperança Camps ha passat a ser una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre —’L’illa sense calma‘, ‘La Draga‘ — i relat a relat — ‘Ulleres de (pasta negra)‘ a ‘Elles també maten‘ i ‘Helena 2016‘ a ‘Barcelona, viatge a la perifèria criminal‘ — la seva prosa m’ha anat guanyant paraula a paraula.
Ja veieu que ‘La Cara B’ és la tercera novel·la que llegeixo de l’autora, i ja podeu imaginar que no serà l’última.

‘La Cara B’ ens parla d’un tema de sobres conegut per tots: la corrupció política al País Valencià. Dit així ens podria fer enrere per pur avorriment de sentir a parlar del tema, tot i que dels fets que ja a passa un temps, el cert és que tots recordem com dia sí i
dia també els noticiaris obrien amb els fets que succeïen a València. Deixeu les idees preconcebudes de costat i endinseu-vos sense por en la seva lectura. Esperança Camps sap treure-li tot el partit possible, i més, a un tema massa suat. I ho fa amb el seu peculiar estil d’escriptura, amb la seva prosa àgil, divertida, irònica, punyent …, que contribueix a augmentar que devoris el llibre gairebé d’una tirada. Creant una novel·la atractiva on no falta de res: assassinats, corrupció política, periodistes, espies, revenges, escriptors fracassats … I per dur-ho a terme l’autora crea un elenc de personatges que posarà en joc de manera magistral.

Un dels punts que, a mi personalment, més m’atrau de tota la novel·la és el metaliterari. Que la parauleta no us faci enrere, ans al contrari. Veure l’exercici de l’escriptura comptat des de dins és de les coses més atraients que poden haver-hi en literatura: veure com es busca la inspiració en els llocs i les situacions més dispars, com es crea una trama o es treballen uns diàlegs …, i si a més, l’autora, ho fa d’una manera molt personal, ben treballada, que lluny de fer-se pesat o avorrit el que aconsegueix és un element original que posa el punt divertit d'una història bastant sòrdida, que més podem demanar?

Altre punt que m’agrada molt de ‘La Cara B’ ha estat retrobar-me amb uns personatges que ja m’havia fet meus, que m’havien enamorat en els dos relats que he llegit de l’autora: en Marc, l’aprenent d’escriptor que tracta d’escriure la seva gran obra a partir de la història del pare desaparegut, un hipster que viu a Russafa i aquí vaig conèixer per primera vegada a ‘Ulleres de pasta negre’ i Helena Miró, la periodista, mare soltera, que lluita per sobreviure en un món precari, a qui trobem a ‘Helena 2016’ juntament amb en Marc.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica