Inici Actualitat Crítica de cinema: ‘Wonder’

Crítica de cinema: ‘Wonder’

Per

12 desembre 2017

Títol: Wonder

Direcció: Stephen Chbosky (adaptació de la novel·la R.J. Palacio)

Guió: Steve Conrad, Jack Thorne

Intèrprets: Jacob Tremblay, Julia Roberts, Owen Wilson, Mandy Patinkin, Millie Davis, Izabela Vidovic, Ali Liebert, Elle McKinnon, Bryce Gheisa, Daveed Diggs, Noah Jupe, Kyle Harrison Breitkopf, Liam Dickinson

Fotografia: Don Burgess

Gènere: Drama i Comèdia

Durada: 113 minuts

Sinopsi: Un nen de 10 anys neix amb una deformitat facial. Malgrat els esforços dels seus pares per cuidar-lo, això li ha condicionat la vida. La gent el mira pel carrer i això li ha creat un gran complexe. Quan comença les classes al nou col·legi, posarà tots els esforços per integrar-se amb els nous companys i fer-los fer entendre que no és un ‘bitxo raro’, sinó un nen normal. El repte no és petit: demostrar que la bellesa no només està en l’aparença, sinó que es troba a l’interior de les persones.

Tràiler:

VALORACIÓ GLOBAL
Argument 6
Direcció 6
Fotografia 7
Banda sonora 7
Valoració El millor: Les referències científiques al voltant de l'univers per explicar les relacions humanes. El pitjor: Un final amb medalla inclosa surrealista. La crítica (Esther Solans): Wonder arriba al mateix moment que arriba el Nadal. Plantejada com una pel·lícula ideal per aquestes festes per compartir amb la família, Wonder i el seu August ens plantegen una vida sense casc sabent que la mirada dels altres estarà plena de judici al mirar-nos. Un plantejament molt bo, des de la diferència d'opinions dels pares a l'hora de confrontar-lo amb la realitat o protegir-lo de la societat per sempre, o des de plantejar-te la història des dels punts de vista diferents de la germana, millor amiga de la germana i nou amic de l'August, perquè es pugui entendre que, en una història on conflueixen diverses persones, cada una ve amb els seus fantasmes (i no tot gira al voltant de l'August, tot i que sí que l'aprenentatge que s'extreu d'haver coincidit amb ell justament). Fins aquí bé. Un punt molt positiu és una escena on es tracta el bullying sense filtres al despatx del director amb assetjador i respectius pares. Però a partir d'aquí la història peca d'optimista. Algunes situacions en les quals acaba desencadenant la història i el seu final, fa que alguns missatges que vol transmetre perdin intensitat per semblar utòpics o surrealistes. Personalment, per a mi no és una bona crítica al bullying, però sí una bona pel·lícula sobre la diferència i sobre com mirar amb uns altres ulls que els que tenim a la cara.	6.5 PUNTUACIÓ GLOBAL