Inici Actualitat Crítica literària: ‘Males decisions’ de Susana Hernández

Crítica literària: ‘Males decisions’ de Susana Hernández

0
COMPARTIR

Títol: Males decisions

Autora: Susana Hernández (Barcelona)

Traducció: Maria Rosich

Editorial: Alrevés/Crims.cat

Any: 2017

Pàgines: 176

Llengua: català

Preu: 16 €

Sinopsi: Tot havia estat calculat a la perfecció, i, en principi, res no podia fallar. Enmig de la boira i la fosca d’un petit indret a prop de Vic, l’Àxel Badia, primogènit desheretat d’una de les famílies més poderoses del comarca, i la Lisa, la seva dona, amb un passat d’allò més tèrbol, decideixen jugar una mala passada al germà petit i hereu del clan: raptar el seu fill per un bon grapat de calés. El problema és que no comptaven amb l’element humà i que, de vegades, les coses no surten mai com un les planteja.

Crítica literària (Núria Martínez):

El valor de les decisions que prenguem al llarg de la nostra vida, marcarà el nostre camí. Fent que aquest sigui planer de transitar o que estigui ple d’entrebancs. Ja des de ben petits ens veien avocats a haver de prendre un seguit de resolucions, i les conseqüències d’algunes d’elles ens acompanyaran al llarg de tot el nostre recorregut. De nosaltres depèn, sospesant tots els factors a tenir en compte, quina és la millor decisió en cada moment; si ens equivoquem en el moment d’avaluar les nostres possibilitats, poder ja mai més puguem esmenar l’error comès.

Molts seran els factors —interns, externs, casuals, circumstancials…— que intervindran en el moment crucial de prendre la decisió, alguns dels quals se'ns escaparan i serà impossible poder controlar-los.

I de decisions, de ‘males decisions‘, és precisament del que ens parla la Susana Hernández en la seva última novel·la, la primera que escriu en català i que res té a veure amb els seus anteriors llibres, ni amb l’estil narratiu ni amb la història que ens
relata.

‘Males decisions’ és una novel·la coral, en la que quatre seran els protagonistes, i tots tindran el mateix pes específic en el desenvolupament de la trama. Quatre veus en primera persona, que es van alternant, capítol a capítol, per anar-nos explicant els fets des del seu peculiar punt de vista, alhora, que ens aniran parlaran dels altres tres personatges i les seves relacions.

Aquest canvi constant de narrador, de punt de vista, sempre en primeríssima persona, dóna un aire fresc i innovador a la novel·la, sorprenent gratament al lector, que lluny de perdre el fil, —sempre se sap quin és el personatge que li parla— s’enganxa encara amb més ganes a la història.

És també és una història familiar, la dels Badia. És el relat de les relacions personals entre els quatre membres que la formen: dos germans força diferents, dues cunyades que estan als antípodes l’una de l’altre. En Rai Badia, el germà petit i hereu de l’imperi, amb la seva dona la Carla, la super-Carla; l’Àxel el germà gran i la Lisa, la seva parella.

I per sobre de tot és la crònica d’una sèrie de decisions que marcaran el rumb dels esdeveniments. Resolucions que poden venir del passat, que no sempre hauran pres ells, que poden ser fruit dels seus progenitors, però que d’una manera o altra repercutiran en qui són i en com actuen. Els fets succeïts en el passat els marcaran a tots quatre d’una o altre manera.

Durant la lectura veurem, més clar que mai, com una decisió pot canviar la direcció de tota una vida, de tota una família. Com d’una manera o altre som esclaus de les nostres decisions.

Com a element aglutinador, com a detonant o excusa per explicar-nos aquestes relacions dels quatre membres de la família Badia i les seves decisions, hi trobem el segrest del petit Joel, fill d’en Rai i la Carla. El punt de partida, per arribar aquest segrest, serà la gelosia que desperta l’herència familiar. Una legat mal repartit o poder no distribuït al gust de tothom.

L’acció se situa en un petit poblet de la comarca d’Osona, del que l’autora mai ens dirà el nom, però per les descripcions, pels pobles i enclavaments veïns (Taradell, Calldetenes, Vic, Sant Julià, l’ermita de Sant Marc, les Guilleries, Vilanova de Sau…), a els qui coneixem la zona, poc ens costarà deduir quina població és.

Si abans apuntava que la veu del narrador és un gran encert de l’autora, un altre ho seran els personatges. Reals com els veïns que ens creuem cada dia, tan ben perfilats que ens semblarà estar-los veient: la cara de boix de l’Àxel, la desesperació d’en Rai i la Carla, el fastigueig existencial de la LisaEl retrat, que l’autora fa, del dolor de la Carla és tan fidedigne que ens recargolarà les entranyes.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments