Quina xifra més màgica: enhorabona Taradell.com. I sobretot felicitats Joan per la feinada que hi fas (que consti que no li faig la pilota perquè no ens uneix res més que l’amistat d’un germà mig africà que ens va contactar). En una època on el voluntarisme està mig mal vist, a casa nostra sempre hi ha qui pensa que algun rèdit en deus treure de l’acció que fas sense cobrar, treballar tants anys i no parar d’organitzar noves activitats, –com l’excel.lent Envelat– mereix un aplaudiment.
I sí, en treus un rèdit inconmensurable: de pensar que potser ets útil a la comunitat. Que quantes més veus diferents i raonades, millor. Que quantes més possibilitats de fer públiques accions que sense aquest mitjà passarien desapercebudes, molt millor. Hi ha informacions cabdals pel municipi, però que més enllà, poc importen. I s’han de fer públiques.
Entre aquestes informacions les de les desenes d’entitats locals plenes a vessar de voluntaris que els donen força. Algunes organitzen activitats que poden atreure més enllà de la Plana de la Madriguera o del Gurri, però d’altres treballen sense fer soroll per conèixer més les nostres arrels, el nostre passat immediat o la transformació que estem vivint. I cal que, de tant en tant, les aplaudim i engresquem a no defallir. I que comentem allò que es pot millorar, però sense ser corrosius. Entre tots fem comunitat!
10 anys! Els fa Taradell.com, els compleixen tres nebots i són exactament els anys que fa que sóc fora de la vila. Gràcies a la web m’he assabentat de joiosos naixements, i dels noms de moda dels nadons, o de malaurades pèrdues, sobretot aquelles morts prematures que tant dolen. De que tenim doctorades úniques. De que hi ha equips esportius que no paren o uns corredors que s’orienten d’allò més bé, com els germans Freixas, l’Anna Ramírez o el crack Albert Pujol… Veig les imatges úniques del sopar al castell d’en Boix organitzat pels botiguers i no em puc imaginar quina serà la sorpresa que em deparen al sopar d’estiu a la plaça de les Eres. Llegeixo que el Taradell Camina ja comença l’1 de juny i jo encara no hi seré, per caminar, conèixer millor l’entorn, i, sobretot, fer-la petar amb coneguts i saludats que fa un any o 10 que no ens veiem.
Molta sort i per molts anys!
