Mare! Pare! Tinc por!

Ahir a la Biblioteca de Taradell varem estar parlant de la Por. La por que els nostres fills pateixen i que ens encantaria fer el que fos perquè això no passes.

Vam parlar de com aquesta por es fica dins de les cases i va directe al llit i no ens deixa dormir. Aquesta por que es transforma en foscor, en monstres, fantasmes, un lavabo que a la nit sembla que tingui vida pròpia, en solitud, en por de separar-se, … La por que té mil cares i que és diferent per a cada nen i família.

Però totes elles, el que tenen en comú, és que provenen de la mateixa sensació. La por al perill (sigui real o irreal). Una sensació totalment natural, necessaria i que forma part del desenvolupament del nen.

Però que podem fer els pares per acompanyar aquesta emoció perquè es pugui afrontar sense forçar?

Aquí teniu 8 ingredients per començar a fer un acompanyament respectuós pel vostre fill:

1. Donar un espai perquè el nen expressi les seves preocupacions i les pors que té. Si la por es manifesta, és important que trobeu un moment per parlar-ne.

2. Molt important: No recrimineu, ni avergoniu la POR que expressa. Recordeu que per ell és real!

3. Empatitzeu amb el vostre/s fills. Compartiu pors que hagiu tingut o que tingueu. És una emoció que tothom sent i no importa l’edat.

4. Acompanyeu a que el vostre fill es pugui afrontar a la situació. No l’eviteu i confieu en que ell/a pot.

5. Si ho fa o intenta, pots abraçar-lo o fer-li saber que a vegades és difícil i fa patir, però no és impossible.

6. Intenteu evitar pel·lícules de por, monstres, violència i moltes morts.

7. Evitar també els missatges amenaçadors com “si menges li diré a…” “si no et portes bé vindrà…”

8. No persuadiu mai la Por, el més important és reconèixer-la, donar eines per afrontar-la i poc a poc desapareixerà.

Alba Rosique Reig

Psicòloga i Terapeuta familiar