Anem al 100 per cent

Enfangats enmig de les denúncies per corrupció o senzillament per robar-nos a tots, de tant en tant ens arribem bones noves. Llegeixo que l’ajuntament de Taradell ha tornat a rebre una menció d’un laboratori de la Universitat Autònoma per la transparència del web municipal. Enhorabona! Sempre recordaré quan amb la Rosa i els Lluïsos fèiem el programa de Ràdio Taradell Pagès al dia, que els que fins aleshores tenien sempre la informació se’ns queixaven que la compartíssim als que més falta els feia. La transparència és inherent a la democràcia i ens agradi o no ens convé a tots.

Hi ha un però. He buscat el motiu de baixar del 98% de compliment de l’edició de l’any passat al 92% en aquesta, o perquè Vic i alguns altres municipis ho compleixen al 100%. Tot el que he trobat és que el web de Taradell compleix 48 dels 52 indicadors que es comptabilitzen per tal de fomentar la transparència i la qualitat de la informació que es dóna a través del web municipal. Però em quedo amb les ganes de saber en quins quatre fallem. Perquè hem d’aconseguir el 100% i, més important, ens hi hem d’implicar tots.

Viure en una comunitat tan especial com un municipi de poc més de 6.000 habitants comporta uns avantatges que hem de saber aprofitar pel bé de tots. Sense fals orgull, mirant de contribuir a resoldre els problemes de convivència que encara patim. Tenim informació de primera mà, no necessitem altres fonts per saber què hi passa, però sí que cal confirmar-la. Perquè no sempre allò que veiem és la veritat, massa sovint hi ha raons que se’ns escapen i que expliquen situacions o comportaments a simple vista anòmals.

I és que des de països com el que visc, sense transparència i amb una corrupció i impunitat que trasbalsa al més indiferent, el debat torna a ser present als mitjans: com contribuir a millorar la convivència? Per exemple al nostre barri de la CDMX (com volen que es digui ara la ciutat de Mèxic) la delegada -equivalent a alcaldessa- i el seu gerent es passen dia exhibint comportaments incívics gràcies a una app que pel que sembla a Catalunya està promovent molt en Gerard Piqué, Periscope.

La polèmica està servida, però és bona: podem retransmetre en directe comportaments penats o simplement incívics? Ens convertim tots en delators? D’exemples en trobem a dojo: traficar amb substàncies il·legals al carrer o a la vora de l’Institut; amenaçar el veí per una ximpleria; estacionar inadequadament a sobre les voreres; superar el soroll permès; fer servir les papereres per abocar les bosses d’escombraries; llençar les deixalles al mig de la via; no recollir els excrements dels gossos; maltractar adults majors o menors al carrer…. Me n’oblidava! Són exemples del carrer mexicà, però potser no tan allunyats de l’orgullós carrer taradellenc. Feliç dia per a totes les Montserrats!