Antoni Pladevall presenta ‘El dia que vaig fer vuit anys’, “un homenatge a la pagesia, a Mont-rodon i a la gent”

Més d’una seixantena de persones van assistir aquest dijous al vespre a la presentació del darrer llibre d’Antoni Pladevall Arumí, ‘El dia que vaig fer vuit anys’. El propi escriptor taradellenc va descriure aquest recull de vivències d’infantesa com un “homenatge als pagesos, herois de la terra que han desaparegut, al veral de Mont-rodon, a les persones que ens van obrir camí cap a Vic i a la família”.

Per Pladevall una història que explica “un nen, de la Caseta del Puig, intenta fer-se un lloc al món”, un retrat de l’”infantesa que pesa en la vida de cadascú de nosaltres”’. Un dels moments més emotius de la presentació va ser quan l’escriptor va dedicar un especial record i homenatge a l’Enriqueta, la mestra que tenia quan era petit i que també era present a l’acte. Per Pladevall una de les persones “culpables” d’encaminar-lo a ser el que és avui.

Brussosa de Pladevall

La presentació, però, va anar a càrrec de Joan Brussosa, filòleg i professor de llengua catalana i gran amic de Pladevall. El filòleg va desglossar minuciosament el nou llibre d’Antoni Pladevall així com la seva obra novel·lesca. A tall d’anècdota, Brussosa va explicar que fa un munt d’anys que són amics però que hi ha un munt de coses en les quals no han coincidit.

Pel que fa al llibre, Brussosa va explicar que no es tracta d’una novel·la sinó “un recull de records novel·lats” on “el paisatge és molt important, entrant a la literatura de prestigi” d’escriptors i escriptores com “Maria Barbal, Marta Rojals, …”.

Pel filoleg, Pladevall té un “estil molt personal, de precisió i calma descriptiva”, remarcant que “tot el llibre té el mateix gran nivell de principi a fi” el que constata que ens trobem davant d’un “escriptor consumat, del millor de la narrativa catalana actual”.

Brussosa defineix ‘El dia que vaig fer vuit anys’ d’’en Toni de la Caseta com una “prosa de records literats” que va dels 8 als 15 anys amb “certes dosis de ficció ja que és dificil de creure el nivell de precisió de molts dels instants viscut i descrits minuciosament”.

Filològicament el professor va destacar com d’”equilibrat està tot, res destaca” i com podem trobar noves figures literàries d’estil propi de Pladevall com és “el paràgraf-oració” que podem trobar començant algun dels capítols contraposats amb la “contundència de frases curtes” a mig capítol.

Finalment, Brussosa va destacar la riquesa de la llengua que Pladevall utilitza en tota la seva obra: “una de les virtuts és amb la cura amb què tracta la llengua”, des de la culte a la popular, un parlar, que segons el filòleg, “s’està perdent però que per sort ja el tenim escrit”.

L’acte va començar amb la presentació de Lluïsa Sañé, regidora de Cultura, i es va fer a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font.