Jordi Sala, un taradellenc a Irlanda

Aquest setembre es compliran set anys de l’aventura irlandesa que va iniciar el taradellenc, Jordi Sala. En Txec pels amics de Taradell, s’ho va plantejar com una nova experiència i una oportunitat per aprendre anglès “tot i que anava a classes, però no me’n sortia massa bé”, explica ell mateix. Per això, va deixar la feina a Casa Tarradellas i va viatjar a Irlanda “d’on tenia bones referències, especialment perquè l’Àngel Molist hi havia viscut durant força temps i m’ho coneixia una mica d’haver-lo visitat”.

El seu pla inicial era fer-hi estada uns mesos i aprendre l’anglès. “No tenia ganes de quedar-m’hi perquè tothom em deia: uff, el temps és horrible i el menjar encara més“, afirma. Però un cop a Irlanda les coses van canviar: “Deixant de banda el menjar i el temps, s’hi viu molt bé i vaig decidir quedar-m’hi un temps més”.

I durant aquest temps va aparèixer un motiu important que va fer canviar els plans. En Jordi va conèixer l’Aoibhin, una noia irlandesa que ha esdevingut la seva parella. Viuen junts des de fa cinc anys en un poble als afores de Dublín, anomenat Swords. I aquest any han decidit fer el pas i es casen a Espinelves aquest estiu.

Pel que fa al seu dia a dia, actualment treballa a Microsoft, després d’haver-ho fet durant molts anys a American Airlines. “La crisi va obligar a tancar les oficines de Dublín”, explica, però mentrestant “vaig poder volar a molts llocs exòtics aprofitant els descomptes d’empleat”.

Com a bon català, també fa país. Amb l’Òscar, un amic de Barcelona resident a Dublín, aquest any han organitzat per primera vegada una calçotada. “Com que aquí no venen calçots, vàrem facturar una maleta amb uns 100 calçots i vàrem ensenyar als irlandesos aquesta tradició tan peculiar”.

Avui coneixerem com es veu Taradell des d’Irlanda.

– Com es veu Taradell des de Dublín?

Doncs com un petit indret del qual en tinc molts bons records i memòries. Un lloc tranquil on tothom coneix a tothom.

– Què és el que trobes a faltar més de Taradell ?

A part de la família, els amics i la Paella d’arròs de la mare, trobo molt a faltar anar a fer el got els divendres al vespre amb tota la colla. Tot i que ningú volia sortir ja que estàvem tots cansats d’haver treballat tota la setmana, sempre acabàvem anant al Pasternak o a algun altre lloc de Vic i arribàvem a les tantes de la matinada.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

Potser el Castell d’en Boix i els boscos del voltant, ja que és on normalment sortia a córrer quan necessitava pensar o treure’m l’estrès d’un dia dur a la feina. Encara ara quan vinc uns dies si tinc una estona lliure hi pujo, ja que em porta molts bons records.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

Buf, n’hi ha tantes… La castanyada amb la família, el meu pare torrant castanyes a la llar de foc i tots menjant panellets. Els meus cosins s’ho passaven teta. Aquí a Dublín fem panellets cada any. Als irlandesos els encanten. També el Carnaval amb la colla o la Rupit-Taradell.

– Un record de petit?

Anar a buscar barballó amb el Cau per fer les atxes de Reis. Sortíem tots junts cap a Prats, fèiem un bon foc, esmorzàvem botifarra i pa torrat. Collons quin fred! Però quins records! Llavors quedàvem cada dia al vespre per fer les atxes i tenir-les totes a punt per vendre-les a la Fira de Santa Llúcia i recaptar diners per anar de colònies a l’estiu.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Sempre els dic que és un poble molt bonic i tranquil entre Barcelona i els Pirineus. Els dic que està a prop de tot, ja que pots anar tant a esquiar a l’hivern com a la platja a l’estiu amb un cop de cotxe. També intento explicar a tothom que Taradell i la comarca és un dels llocs de Catalunya on hi ha una influència més forta de la llengua i la cultura catalanes.

– Què exportaries d’Irlanda cap a Taradell?

Guinness… No, és conya, el que exportaria és la tradició de tocar música en directe pels carrers de la ciutat. Irlanda és un país de gran tradició musical i tocar al carrer és molt habitual i està molt ben vist. Especialment la gent que intenta introduir-se en el món de la música i acostuma a donar-se a conèixer o simplement volen fer quatre quartos. També la música en directe que pots escoltar en molts dels pubs de la ciutat. És impressionant!

– Quant val un cafè i algun altre producte característic d’Irlanda?

Un cafè costa uns tres euros, però són cafès bastant grans del tipus Cappuccino, Latte, Expresso, etc… (el típic que trobes als Starbucks). Una pinta de cervesa ronda els 5 euros. No és barat, però val la pena ja que també pagues l’ambient perquè els pubs aquí estan molt treballats i a molts d’ells hi ha música en directe. El trajecte en autobús per la ciutat costa uns 2,20 euros i ho has de portar just perquè no tornen canvi.

– Una tradició o fet que et va sorprendre d’Irlanda?

Em va sorprendre molt el futbol gaèlic. És l’esport més popular del país, amb un nombre molt gran de seguidors. És molt peculiar, ja que és una barreja entre futbol i rugbi i també inclou algun element d’altres esports. És un esport molt dinàmic, ràpid i físic en el qual els jugadors utilitzen les mans i els peus per jugar-hi.

– A quin lloc d’Irlanda portaries un visitant?

Segur a un pub tradicional amb bona cervesa i amb música tradicional en directe. Això és un requisit. Llavors per conèixer realment la bellesa d’aquest país, els portaria a fer una ruta amb cotxe al llarg de la costa oest començant al comptat de Donegal, passant per Galway i acabant a les muntanyes de Kerry en un dels meus llocs preferits anomenat Macgillycuddy’s Reeks, que és on es troba la muntanya més alta d’Irlanda, el Carrauntoohil, que fa 1.038 metres.

– Tornaràs a Taradell?

La veritat és que tant a mi com a l’Aoibhin ens agradaria venir a viure a Taradell o pels voltants en el futur. Jo sempre dic que tornarem a Catalunya el dia que puguem volar utilitzant un Passaport Català.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Tradició.

Per acabar en Jordi ens aconsella aquest vídeo per mostrar què és Irlanda: