El Rei negre

Enceto any al Taradell.com des de l’esvelta ciutat de Sevilla. L’enceto amb la bona acollida de la família del sud. La família del sud i una remenuda pubilla que gaudeix d’uns reis espectaculars, genials i meravellosos. Sevilla és carrer i el carrer s’omple de xics i grans per rebre una de les cavalcades més belles del món enter.

Jo però, malgrat la distància, sóc modest en il·lusions i m’estimo amb molta força l’aroma a barballó. Per això, li xiuxiuejo a cau d’orella que, allà, al seu poble, es manté el caliu d’una pagesa tradició.

A mil quilòmetres de Taradell sento les sirenes de les fàbriques que, sorgides del passat tèxtil de la vila, anuncien l’arribada dels tres reis. Rostres de carbó, estendard a les mans, els ulls de la il·lusió en els rostres dels infants.

I és que els beduins sevillans tenen la fesomia dels meus convilatans. Els ulls de la menuda, que tot s’ho mira ballant, em recorden aquella joguina que, fa un bon grapat d’anys, el rei negre em va donar en una plaça de les Eres que, per a mi, fa Nadal.

Els Reis, aquesta data que acabem de passar, em retorna a aquell altell farcit de joguines que feia les delícies de xics i grans. Allà, al carrer de Vila, la bella Fantasia feia honor al seu nom i tastàvem i jugàvem amb les joguines més meravelloses d’aquest món.

Després, al cim més alt de Can Pep, a cals avis, ens esperava un poblat de l’Oest, un joc de construcció, un present que els avis em feien amb l’amor als ulls i un somriure a flor de llavis.

I és que els Reis són això, el misteri d’uns senyors ben propers i desconeguts, que venen a visitar-nos i ens ofereixen un xic de màgia i un molt d’amor.

I el carbó? Ensucrada i dolça penyora per a què ens portem millor.

Però de Reis, amb corona o sense corona i amb la flama de barballó, n’hi ha tot l’any que treballen per a fer un món millor. No oblidem pas a aquests anònims monarques, com no oblidem Taradell, malgrat la distància que el record ha trencat.