Ja és l’hora d’anar a escola!

¿Què us pot dir un pare novell sobre la paternitat i la vida en família, que no sàpiguen ja els pares més experimentats o, fins i tot, algun dels fills que passegen els ulls per aquesta pantalla?

Amb 7 mesos a l’esquena, la menuda s’ha quedat sense Escola Bressol al barceloní barri de Gràcia. A la primera de les escoles escollides, amb una trentena de places disponibles, ocupem un meritori 29è lloc en la llista d’espera. En les altres quatre, som més enllà del 50è lloc, amb dos meritòries posicions que superen la centena de nens i nenes al davant.

Suposo que, per aquest motiu, m’ha sorprès d’allò més la noticia sobre la baixada en les demandes d’accés a les Escoles Bressol d’Osona, amb el possible tancament de centres, i, encara més, el cas de  La Baldufa de Taradell, un equipament imprescindible en el moment en què es va fer, però que, com l’Educació Pública en general, sembla que ha topat amb un atzucac ideològic i econòmic que no entrarem a valorar, ja que no és l’objecte d’aquest apunt.

El cas és però que, a Barcelona, segons fonts de les mateixes escoles, el nombre de demandes també ha disminuït fortament. Però, tot i així, s’ha repetit l’overbooking de places i s’ha necessitat, novament, d’un sorteig per a repartir-les entre la quitxalla empadronada en la zona d’influència.

Més enllà de les  retallades en l’aportació municipal -o autonòmica- de torn, el cost d’aquest servei públic, si més no a la capital, depassa els 300 euros al mes.  Quanta gent, en temps de  vaques flaques, es pot permetre aquesta despesa? Quantes mares i pares es veuen exclosos, ja de sortida, d’un espai d’interrelació i aprenentatge per la seva quitxalla que hauria de ser un dels pilars de qualsevol país que es vulgui civilitzat?

I no parlem de les Llars d’Infants privades que, amb instal·lacions molt més bàsiques, doblen, en molts casos, la despesa mensual suara esmentada.

Per sort, l’ajuda mútua i fraternal es va obrint forat, si més no a ciutat, amb grups de criança autoorganitzats per famílies, amb una necessitat a cobrir, i educadores que volen seguir fent la feina que tant els omple.

I la cosa no és menor, ja que s’han constituït en Associació, han generat un primer espai virtual que serveix de punt de trobada (http://corcrianzacompartida.blogspot.com.es/ ) i faran aplec a finals de juny en un dels espais on aquests grups desenvolupen les seves activitats: en aquest cas una vella nau, rehabilitada, al cor de Gràcia.