I malgrat tot, qualitat educativa

Taradell, i en especial alumnes, professors i pares, poden estar contents i orgullosos aquests dies. En menys d’una setmana, l’escola Les Pinediques ha rebut tres premis. Aquest cap de setmana, en parlava amb la seva directora, l’amiga Marta Ramírez, i, sobretot, em destacava el Premi Baldiri Reixac en la modalitat d’escoles, perquè s’ha valorat la qualitat global i la catalanitat, en llengua i continguts, del centre. Un premi que valora la feina feta pels que hi són ara, però també, i sobretot, la feina feta els últims anys. Un centre que té el rumb clar.

Un reconeixement que té molt mèrit, si tenim en compte els temps que corren. Les Pinediques, com totes les escoles públiques, veuen com han de fer el mateix amb menys per culpa de les retallades. No em refereixo només als sous, això seria un tema a banda. Estic parlant de recursos. I sigui com sigui, tiren endavant i amb lideratge.

Jo no vaig anar a Les Pinediques, perquè sóc de Vic, però, últimament, he tornat a tenir contacte amb la meva escola, l’Escorial, a qui aprofito per felicitar públicament pels seus 150 anys. Trepitjant-la de nou després d’onze anys, he tingut una sensació de continuïtat en el model, però al dia, modernitzada. I això és clau a l’hora d’ensenyar els nens i nenes que són el futur: no perdre el fil.

D’acord, són dues escoles diferents, pública i concertada, però en els dos casos he tingut les mateixes impressions: les retallades afecten, i molt, però com no ens podem permetre que afectin els alumnes, imaginació, esforç, il·lusió i ganes al capdavant i sempre mirant cap al futur. No podem permetre que això ens ho tombi ningú.

Salvador Espriu, ara que commemorem el seu any, deia: “Els joves mereixeu que els més grans s’esperancin en vosaltres, perquè, si us tanquen les portes, i només us donem negatives lliçons de pessimisme, us estavellareu.” Així, doncs, que la desil·lusió no ens venci mai.

Felicitats per la feina ben feta!