La màgia de la Municipal de Taradell

Ràdio Taradell es va convertir, ara fa 30 anys, en la primera emissora municipal de la comarca d’Osona i una de les primeres de Catalunya. Era l’any 1983 i malgrat els entrebancs que han anat sortint al llarg d’aquestes tres dècades, des del primer moment va complir amb els objectius de fer una ràdio de proximitat i d’informació local. Només havien passat tres mesos quan l’emissora va jugar un paper molt important en el famós incendi de Taradell del 31 de juliol del 1983. En una època en què no hi havia mòbils, ni qualsevol aparell que actualment tant els bombers, les ADF’s o Protecció Civil poden tenir per intercanviar informació, els voluntaris de Ràdio Taradell van posar l’emissora al servei del poble i durant tot el dia es va anar explicant, per una banda, el què passava i, per l’altra, es feien crides de voluntaris per indicar-los on havien d’anar, perquè la gent portés menjar a un lloc o un altre, etc. Circumstàncies que avui en dia ho podem solucionar amb un simple Whats up, però que en aquells moments va desenvolupar una gran tasca i que al llarg d’aquest temps ha continuat fent, adaptant-se a les noves tecnologies. I és que els temps canvien i la ràdio també.

Hem passat dels vinils als K7 amb molt poc temps, i dels Cd’s als llapís de memòria encara amb menys temps. I actualment ja no cal ni portar vinils, K7, Cd’s o llapís de memòria, Internet ho ha revolucionat tot, i ens ho posa molt fàcil amb nous formats digitals. Sigui quina sigui la manera de fer ràdio, cal destacar el voluntarisme de totes aquelles persones, més de 700, que han passat per Ràdio Taradell al llarg d’aquests 30 anys.

Encara amb la ressaca dels darrers actes de la celebració d’aquests 30 anys, em venen  al cap les diverses trobades aquests dies amb col·laboradors, però sobretot excol·laboradors que han passat al llarg d’aquestes trenta dècades per l’emissora. Han estat uns dies per recordar, reviure i parlar del món de la ràdio, de Ràdio Taradell, la ràdio que a molts ens ha donat l’oportunitat de posar-nos per primera vegada, i no sempre ha estat l’última vegada, davant d’un micròfon.

A la ràdio han sortit molts professionals i sempre s’ha dit, i ho comparteixo, que ha estat una escola per a molts de nosaltres. Però també m’agradaria posar èmfasi en totes aquelles persones que tenen una altra professió i que també de forma voluntària s’escapen unes hores a la ràdio per fer un programa de ràdio, ja siguin mestres, pintors, electricistes o enginyers. I tots amb la il·lusió d’aquell primer dia. Un dia que demanes si pots fer ràdio, que et diuen que sí, i que des de llavors saps que d’una manera o altra estaràs vinculat per sempre a Ràdio Taradell, amb parèntesis, potser amb llargues temporades d’absència o potser de ser l’entrevistador passaràs a ser l’entrevistat, com per exemple, l’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, que durant una època també se’l va poder escoltar a través de les ones de Ràdio Taradell. Perquè les emissores municipals tenen aquesta màgia.