Habemus Institut

Aquest mes de març fa deu anys que es va inaugurar el nou edifici de l’Institut de Taradell al carrer Pompeu Fabra. Era la culminació de tot un procés iniciat anys abans i l’inici d’una nova etapa. Per fi podíem dir que a Taradell teníem un institut com cal.

Era el 1994 quan es va iniciar l’educació Secundària a Taradell. Els nascuts el 1980 i alguns repetidors de Taradell, Sant Eugènia, Seva, Sant Miquel de Balenyà i Viladrau van fer per primera vegada el curs de Tercer d’ESO a Taradell. Eren una setantena d’alumnes els que van estrenar l’Educació Secundària al nostre poble. L’edifici utilitzat era el de Can Met i també feien servir algunes aules del Sindicat. L’any següent es va iniciar ja com a Institut. El nombre d’alumnes va augmentar i es van posar tres mòduls prefabricats, coneguts com a Les Cargoles, en un camp anomenat Can Bover. Fins a fer la roda de tenir els sis cursos engegats (de Primer d’ESO a Segon de Batxillerat) el nombre de cargoles va augmentar. El curs 2002-03 va començar a les dependències d’un nou edifici. Començava una nova etapa i deixava enrere tot un procés, crec, de lluita i de sacrifici. M’explico.

A principis de juny del 1992 el mapa Escolar que la Generalitat va posar sobre la taula no hi contemplava un institut de Secundària a Taradell. L’Ajuntament va seguir treballant per aconseguir-ho i tres mesos després, el departament d’Ensenyament de la Generalitat, confirmava que a Taradell hi hauria Institut. Però, a on es faria? El procés tampoc va ser gens fàcil i calia buscar un espai una mica gran. Al desembre es feia oficial la compra d’uns terrenys de 10.300 metres quadrats. La idea inicial era portar el col·legi de Les Pinediques en aquests terrenys i que l’Institut ocupés les dependències d’aquests a Goitallops. No va ser així i finalment i després d’uns quants anys van començar les obres que van estar enllestides l’any 2002.

Entremig de tot això, la polèmica amb Tona, que també volia un Institut, que anys més tard va tenir, i que va generar una petita guerra en el seu moment. En recordo una pancarta a l’actual C17 (antiga N-152) dirigida a la Generalitat que deia: ‘A nosaltres ens doneu la basura (referint-se a la incineradora)  i ens traieu la Cultura’. El nou edifici va tardar en fer-se. Ja havien acabat unes quantes promocions fins que no es va poder estrenar un nou local.

Ara, lluny ens queden les cargoles, les caminades al pavelló per poder anar a fer Gimnàs i lluny també ens queda l’esforç que es va haver de fer per poder aconseguir el que ara tenim i que crec que entre tots l’hem de conservar i fer créixer més. I parlo de l’Institut de Taradell com a petit exemple de l’esforç que es va haver de fer per tenir-lo i el poc que costa destrossar les coses. I així ens ho està demostrant la Generalitat quan parla de tancar escoles.