Ser de Taradell

Defugint els tòpics habituals que ens trobem quan ens manifestem com a taradallencs –aquells que fan dir a l’interlocutor de torn allò de “coneixes a l’Albert Om?” o “és el poble del Quico Homs, no?”–, ser de Taradell t’obre impensades portes o, si més no, et fa trobar taradallencs en llocs i situacions inversemblants.

I és que Taradell té uns 6.000 habitants empadronats, però té una munió de taradallencs no empadronats al municipi, però que són veritables ambaixadors de la vila que han après a estimar des de menuts.

En aquestes alçades de l’apunt, potser t’estaràs preguntant a què venen aquests dos paràgrafs inicials i jo, tirant d’experiència personal, te n’aclariré els motius.

Els qui em coneixen saben de la meva implicació social en els darrers anys en les festes de la vila. També deuen ser coneguts de la manera com l’amor i la propera paternitat m’han fet reduir el civisme local a activitats que un hom pot fer des de la distància: col·laborar amb en Tocasons, la Revista Taradell i aquesta web, sense deixar de ser soci del Centre Excursionista i seguint, de lluny, les evolucions dels companys d’Esquerra a l’Ajuntament de Taradell.

Viure a Barcelona, quan un hi té la feina, és més lleuger. Oi més, si hom busca barris actius i pisos que recordin la vila que s’estima. I això és el què he fet en cercar el nou habitatge a les vores de la plaça Lesseps, on la Biblioteca Jaume Fuster em transporta a la de Can Costa i el toc de campanes dels Josepets em fa sentir les del campanar de Taradell.

El cas és que el pis on visc, en una finca antiga parida, diuen, per un deixeble d’en Gaudi –carai! el nom del meu carrer a Taradell!–, em tenia una sorpresa guardada. Una d’aquelles sorpreses que, coincidències de la vida, me l’han fet més estimat que les vistes de les muntanyes que veig del finestral estant. I és que el comercial amb qui he fet els tractes és, com un servidor, ambaixador de Taradell, taradallenc en terra estranya i que cada cap de setmana s’escapa al seu racó en aquesta vila que ens agermana.

Ser de Taradell té això: Te’ls trobes arreu i fa gràcia!