Inici Actualitat L’església parroquial de Sant Genís de Taradell

L’església parroquial de Sant Genís de Taradell

0
COMPARTIR

L’Esglesia parroquial de Sant Genís de Taradell és l’edifici més destacat de la vila, encara no superat pels molts edificis que s’han construït del segle XVIII ençà. És d’estil barroc, d’època ja neoclàssica, que fou dissenyat pel mestre d’obres vigatà Josep Morató i dirigí la construcció el seu germà Antoni, també mestre de cases. S’aixecà entre el 1755 i s’inaugurà per la Festa major de 1763, encara que s’hi va treballar per acabar-la del tot fins el 1770. L’ànima de la construcció fou el rector Dr. Ramon Vila i Grau (1733-1771)

En aquell moment la parròquia comptava amb unes 1.500 persones, de les que només un miler vivien a la vila. Era però un moment de força empenta constructiva i de benestar, com ho revelen les moltes cases i masies fetes o refetes per aquells anys.

Fou una obra molt costosa i per a ella es pactà una contribució especial pels pagesos i fabricants més destacats, mentre que la gent senzilla hi contribuïa amb jornals per trencar pedra, fer la calç, bastides i portar el material a peu d’obra.

Per fer-la va caldre aterrar l’església anterior, orientada de llevant a ponent, que anava des de mitja Capella Fonda a mig presbiteri actual. Era bàsicament l’església consagrada el 1076, que havia estat molt modificada entre els anys 1522 i 1524 i s’havia ampliat amb capelles laterals els anys 1597,1609 i 1630. Només es va deixar el campanar.

Aquesta església n’havia reemplaçat una altra d’anterior documentada des dels 950 que no sabem com era, però sí al mateix lloc.

Es guarden els comptes detallats de tot el que va costar el nou edifici, bastant més de les 5.500 lliures del preufet pactat l’11 de gener del 1755 entre el poble i els mestres d’obres. La Capella Fonda s’hi va afegir 130 anys més tard.

Sortosament es va salvar el campanar romànic, reproduït  el 1929 al Poble Espanyol de Barcelona, per la seva Exposició Internacional, però com que quedava a la mateixa alçada de l’església, tenia uns 25 metres, el rector Anastasio Sancho Miñano (1772-1809), pel 1799, hi va fer afegir un nou pis i una teulada piramidal de rajoles envernissades, que fou modificada o “neo-romanitzat”, amb permís de J. Puig i Cadafalch, pel 1949.

El retaule major del presbiteri, dels Real i Vernís de Vic, es va fer entre el 1791 i el 1793, però es va cremar en el gran incendi fortuït del 1904. El 1909 l’església estava ja restaurada i el bisbe Torras i Bages el 1910 ja va consagrar l’església restaurada i va pagar un retaule nou que fou destruït, junt amb la resta d’altars valuosos i tot el parament de l’església, a finals de juliol del 1936.

Aquest és a grans trets el passat i la realitat del temple parroquial de Sant Genís de Taradell.

Antoni Pladevall i Font

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments