L’ANC (Assemblea Nacional Catalana) continua essent l’organització europea que duu més gent al carrer en les manifestacions, si més no d’Europa. Un èxit que cal valorar com cal. En la Diada descentralitzada d’aquest any hi ha hagut més gent que en les últimes amb la presència de molt jovent. Sembla que el dol del procés s’acaba. S’ha enterrat tota la porqueria. I ja se sap que si hi ha bon adob a la terra la collita serà bona.
Vaig assistir a una de les columnes de la mani a Barcelona. Com sempre, un ambient festiu i reivindicatiu i amb moltes banderes. Això sí, no n’hi havia cap de Palestina. Potser com que tot just fa unes setmanes que m’han operat d’unes cataractes no hi veig prou ve.
Sigui com sigui, el carrer ha tornat a ser dels indepes com ha passat gairebé sempre, excepte encara no fa molt quan les convocatòries a favor de Gaza tenia més assistents que no pas les de la Diada. Vet aquí la contradicció: Catalunya ho dona tot per Gaza i, en canvi, i, no rep cap mena de reciprocitat. Posats a defensar totes les causes del món menys la nostra potser la primera solidaritat internacional seria amb Ucraïna perquè ens toca de més a prop. Quan deixarem de fer el Pepet? Mai, mentre ens governi l’esquerra de sofà i els processistes li facin la gara-gara.
Quan vaig a aquesta mena de manifestacions sempre porto una ràdio portàtil per seguir les informacions que ens forneixen les dues principals emissores del país: Catalunya Ràdio i RAC1. Em pensava que la preocupació dels comentaristes seria l’opressió espanyola, el dèficit fiscal, la situació de la llengua o els nombrosos problemes que patim, la solució dels quals seria en gran part la independència. Cal tenir present que el dèficit fiscal s’enfila cap als 25.000 milions d’euros anuals, segons càlculs encara moderats dels experts. Però res d’això, tu.
Els dards cap a Sílvia Orriols
Els dards principalment anaven al perill que representa l’extrema dreta. Una extrema dreta que no és l’espanyola sinó Aliança Catalana de Sílvia Orriols, segons ells. O sigui que el perill principal no és Espanya, sinó un partit català que cada cop s’enfila més perquè ha estat capaç de posar la nafra en la ferida de tots els partits que viuen del sistema: la immigració il·legal.
Catalunya Ràdio va ensenyar la poteta de la jornada perquè no va fer ni una entrevista al nou president de l’ANC. I TV3 sí que s’hi va lluir! Només va informar de les manifestacions durant mitja hora i després ho va traslladar tot al canal informatiu. Es veu que el més important era oferir una pel·lícula. En el pecat va trobar la penitència, perquè l’audiència es va desplomar. No cal pas passar revista a la majoria dels mitjans subvencionats generosament pel Govern per veure que tots apunten a la mateixa línia: Aliança Catalana és la culpable de tots els mals, és el dimoni escuat. Fan servir la tàctica del Reial Madrid: parlar malament dels àrbitres per tapar el mal joc i les seves misèries. La «Pilota d’or», però de la demagògia se la va emportar el president d’Òmnium un any més.
Vet aquí la qüestió, el rovell de l’ou del problema que s’ha deixat podrir al llarg dels anys amb silencis escandalosos i està explotant també a Europa. A Catalunya aquesta immigració sense frens , il·legal i no controlada ha causat especialment la residualització de la llengua catalana. Mai com ara en temps de pau el català havia estat tan a prop de la desaparició. Ni tan sols en els períodes de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. A llavors la població catalana era majoritària, mentre que ara som el 30% o menys. Una llengua que sigui parlada per menys del 30%t està destinada a la desaparició. No cal que entri en altres aspectes del tot coneguts com la manca d’habitatge, la fallida del sistema sanitari, la destrucció del sistema educatiu, la baixada del nivell de vida, l’anihilació dels recursos socials, l’empobriment de les relacions veïnals, etc. Ah!, l’ordre públic a fer punyetes. Les baralles amb armes blanques i morts ja és el pa de cada dia i gairebé s’admet com una cosa inevitable. Els de la dreta que volen immigrants perquè treballen a preus d’esclau i els de l’esquerra amb el lema «volem acollir» per tal de remenar les cireres del repartiment del pastís econòmic públic ho han aconseguit. Cal felicitar-los, oi? Bingo!
Qui és d’extrema dreta?
¿És d’extrema dreta un partit que és partidari del català com a llengua única, de la independència, del divorci, de l’avortament, de l’homosexualitat i de la igualtat entre homes i dones? Vinga, no fotem riure! No vol la immigració il·legal com milers i milers de persones, encara que se li encolomi que prohibiria tota immigració. El seu punt feble és la islamofòbia i a vegades és una mica pallissa sobre tema. Si tothom ho expressés així al mateix temps hi hauria un sidral de molta consideració. Si bé el mètode és molt discutible en el fons té tota la raó. L’islam és una religió fora del paràmetre dels valors occidentals i del segle XXI. Els països islàmics patrocinen aquesta immigració amb el fi d’islamitzar Europa al més aviat possible. Si els polítics no ho veuen és que són cecs o bé—això és el més probable—només els preocupa el vot d’aquesta gent. Fan un mal immens al país., Com a mínim s’haurien de preocupar del que es diu a les mesquites. Per cert, en sabeu d’algunes que s’hi facin els actes en català?
Arrenglerar-se amb els nous poders
Denunciar aquesta religió d’Estat molt totalitària que predica, entre altres coses, matar els infidels que som nosaltres i considera les dones com si fossin una mena de conilles simplement reproductores o per donar plaer al mascle. Per tant, tota la gent que no ho denuncia i per postres encara ho tolera atempta greument als drets humans. O sigui que el cordó sanitari que fan a Aliança Catalana l’hauríem de fer a ells. El dia que els musulmans toquin el poder ja en trobareu les conseqüències.
Per tot plegat, cal que en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques hi hagi un canvi total de polítics. Catalunya està a un pam de la mort com a poble i, per tant, cal que encara ens quedi alguna esperança amb una nova fornada de dirigents. Fan falta moltes més formacions noves. És possible que l’Aliança Catalana teixeixi més acords internacionals amb partits que volen controlar la immigració, alguns dels quals propers a l’extrema dreta. És ben normal que coincideixin en alguns aspectes . Els comuns van aconseguir l’alcaldia de Barcelona gràcies a l’extrema dreta i Collboni pel PP. Colau i Collboni són d’extrema dreta o feixistes per aquests acords? Que part del Parlament presenti amb una esvàstica Aliança Catalana diu més dels qui ho proposen de no pas a qui volen insultar. Sigui com sigui ja seria hora que Catalunya s’arrenglerés amb els nous poders mundials i no amb els perdedors, perquè al capdavall les idees canvien, però el país ha de continuar al preu que sigui.
No voldria acabar sense citar que segurament l’Estat serà governat ben aviat pel PP i Vox. Algú pensa que els interessos de Catalunya seran defensats pel president del 155 o el caragirat Junqueras? Tingueu una visió llarga i deixeu-vos de romanços sobre l’esquerra o la dreta. El més important és la supervivència de la llengua i del país al preu que sigui. Deixem de parlar de la unitat independentista, perquè això és una utopia sobretot amb tants egos. Enterrem a la paperera de la història els qui ens han enganyat, per dir-ho suaument, i deixem pas a noves formacions i sobretot líders lliures d’aquestes hipoteques bonistes i autonomistes que només volen perpetuar-se en poder.
Ja ho diu la cançó: «El camí és llarg i no tenim temps d’equivocar-nos»
Ramon Serra
