El Toca-sons Canalla ha tornat a omplir aquest dilluns els carrers de Taradell amb una nova edició marcada pel joc, la participació i, enguany, per una reflexió sobre la manera com els infants passen el seu temps lliure. La festa ha plantejat el debat entre els jocs tradicionals i les noves formes d’entreteniment vinculades a les pantalles i els dispositius digitals.
El Toca-sons Canalla, interpretat per Aleix Pérez, i l’Agutzil, encarnat per Nil Prera, han protagonitzat una història en què els dos personatges defensaven maneres diferents d’entendre el joc. Mentre que el bandoler reivindicava recuperar els jocs tradicionals i sortir a jugar a les places, el sometent apostava pel món digital, les pantalles i fins i tot el wifi. De fet, al llarg del recorregut, l’Agutzil havia instal·lat diferents punts de wifi amb l’ajuda dels seus homes.
La disputa ha anat apareixent durant tota la festa, amb diverses picabaralles entre bandolers i sometent. La proposta també ha volgut posar en valor que molts dels jocs actuals tenen l’origen en jocs que ja existien fa anys, tot i que avui sovint siguin coneguts amb noms en anglès.
El moment de la treva ha arribat amb un Kahoot sobre Taradell, una prova que havia de determinar quin dels dos bàndols coneixia millor el poble. El joc ha servit perquè el Toca-sons Canalla i l’Agutzil descobrissin que, malgrat les seves diferències, tots dos coneixien bé Taradell i que tenien més coses en comú del que semblava.
La treva, però, ha durat poc. Després de sortir a ballar la polca, el Toca-sons Canalla ha estat capturat i conduït a judici. El debat sobre les pantalles i els jocs tradicionals ha tornat a centrar la vista, que ha comptat amb dos fiscals, dos advocats defensors i una jutgessa. Després de quatre testimonis, el jurat popular ha emès un veredicte d’empat, amb quatre vots a favor del bandoler i quatre a favor del sometent. Finalment, l’aparició de diversos mestres del poble ha acabat decantant la decisió de la jutgessa, que ha declarat innocent el Toca-sons Canalla.
La resolució ha anat acompanyada d’un missatge final: Taradell ha de sortir a jugar, sigui de la manera que sigui, reivindicant la importància de compartir el temps amb altres persones.
