El català segurament travessa les hores més baixes de tota la seva història que va començar aproximadament fa mil anys. La nostra llengua ha resistit totes les embranzides castellanes/espanyoles que van des de Felipe V, passant per Primo de Rivera, entre d’altres, i acabant amb Franco. I és justament ara quan més s’estudia, més protegida està per algunes institucions oficials i amb uns mitjans de comunicació prou potents quan més malament es parla i quan l’ús oral va de mal borràs.
En efecte, segons les estadístiques de l’enquesta d’usos lingüístics que es fa cada cinc anys cada cop hi ha menys persones que tenen el català com a primera llengua d’ús habitual a Catalunya. Deixo a part les estadístiques dels altres territoris de parla catalana perquè n’hi ha per tirar el barret al foc. Segons aquests resultats, només un 32,6% de la població considera el català com la llengua més habitual quan l’any 2018 era d’un 36%. O sigui que a cada bugada perdem més que un llençol. Segons les consideracions dels experts internacionals en lingüística quan una llengua es parlada per menys del 30% de la població del seu territori vol dir que està en perill de mort o d’acabar molt residual. Si continua aquesta tendència vol dir que no té una vida més enllà de dues o tres dècades. Aquesta és la realitat. Les xifres són clares.
Per què hem arribat a aquesta situació? Hi ha motius prou importants com la globalització, les noves tecnologies que faciliten l’ús de les llengües més fortes, el turisme i sobretot la immigració. Quan es parla d’immigració cal anar amb peus de plom perquè de seguida ets titllat de racista, feixista, supremacista i no sé quantes coses més. Però la realitat és tossuda. El problema no és pas dels nouvinguts perquè cadascú cerca el millor per a la seva família. El mateix faríem nosaltres si estiguéssim en la seva situació. Per tant, el màxim respecte a la dignitat de les persones, tot i que bagatge ideològic, cultual o religiós de moltes d’elles és incompatible amb els valors occidentals. En un nou article hi entraré a fons. Ara m’haig de centrar en la situació llengua per tal de no fer un article interminable. El problema l’han causat els qui han provocat aquesta immigració descontrolada o en molts casos controlada per acabar tot el que faci olor de català.
Molts dels nou immigrants parlen en castellà sobretot si venen de Sud-Amèrica. I els de les altres parts del món se socialitzen castellà perquè no tenim els mitjans per integrar-los ni gaire poder. En aquestes circumstàncies el català sempre té les de rebre. D’aquesta forma l’imperialisme castellà/espanyol va arraconant el català, perquè la població autòctona és substituïda a gran velocitat per la forastera que conscientment o inconscientment es converteix en una força d’ocupació. Ja el ministre d’Educació Wert, de mal record, ens va advertir fa uns pocs anys que calia espanyolitzar els nens de Catalunya i que ens ho trobaríem en poc temps per una allau immigratori .
Dit i fet. La llengua és qui ha sofert més quan a Catalunya ha passat de sis a vuit milions. Tot fa pensar que la nostra decadència i substitució demogràfica anirà augmentant. El castellanisme/espanyolisme fa servir ara aquesta nova immigració com a palanca contra el català. Ara resulta que aquests immigrants són discriminats perquè els vol “imposar” el català quan els únics discriminats a casa nostra som nosaltres. O sigui que els botxins es volen convertir en víctimes.
Siguem conscients de la situació abans que no sigui massa tard. En el pròxim article intentaré oferir unes línies d’actuació. Ja ho deia Joan Sales després de la guerra civil (1936-39): “Fa més de tres-cents anys que els catalans fem l’imbècil. Aleshores, hem de deixar de ser catalans? No, el que hem de fer és deixar de ser imbècils”.
Excel.lent article del Sr. Ramon Serra. Soc de l´Hospitalet i sé de què parlo. Per això m´ha agradat que un senyor d’Osona digui el mateix que vam dir, ja al segle passat, que la immigració la van portar per desfer la llengua i doncs la nació.
1) Franco guanya la Guerra Civil i diu: La llengua, (la seva), farà que culmini la feina de les armes. (Hi és en diversos llibre d’història).
2) 1940 – 1960. Aproximadament. El català resisteix molt bé i viu en català amb tothom, sempre i quan no vingui l’agent policíac o funcionari, que obliguen de males maneres a canviar d’idioma.
3) 1960 – 1975. Aproximadament. Com que el català continua vivint en català perquè és la seva llengua i tothom és català, Espanya veu que no se n’acaba de sortir, tot i la por terrorista que impregna a la societat. Solució: Enviament massiu d’espanyols, normalment del sud cap a Catalunya. Venen amb maletes lligades en cordills i sense cap cultura com digué Jordi Pujol, i que rectificà a causa de la insistència del partit lerrouxista Ciudadanos.
4) La majoria d’immigrants no s’integren i a més, fan desintegrar els catalans que, per por primer, i deixadesa o cansament després parlen castellà o espanyol als immigrants. Resultat: per primer cop a Catalunya, el català passa a ser la segona llengua, i el castellà/espanyol, dita aquí: “La Lengua del Imperio”.
5) Mort Franco la gent es pensa que s’ha acabat el franquisme. Res més lluny de la realitat. Talment com una ampolla que hi hagi gas, posem xampany, puja l’escuma del catalanisme i “tothom” vol ser català per no ser titllat de franquista. Quan surt tota l’escuma de l’ampolla el líquid retrocedeix cap avall. Justa la fusta.
6) 23 Febrer 1981. A partir d’aquí comença una involució molt ben programada per tal d’esborrar per sempre la catalanitat i al preu que sigui. Veuen que l’autonomia basca i catalana, se la prenen seriosament les dues nacions oprimides. Ells es pensaven que seria una simple delegació de poders, més simbòlics que reals, i veuen que no és així. Llavors per neutralitzar fan 15 autonomies més per posar-les totes a nivell -amb el temps- si fa no fa, per projectar Espanya com un tot.
7) Comencen molt lamentablement les retallades autonòmiques amb motiu que no torni haver “soroll de sabres”. Cada cop de forma real ens rebaixen a les “autonomies” que no són -no eren, llavors- nacionalitats que tan sols hi eren les dues esmentades abans.
8) Obsessió pel fet diferencial: La Llengua. Per bé que s’ensenya a les escoles, cada cop sempre surt un estirabot -tot, però tot és estudiat meticulosament, aquell pare que fa una denúncia, aquell mestre que es nega a fer res, aquelles assignatures de llengua li literatura catalanes, etc-, van laminant la veritable autonomia per bé que és cert i segons alguns pactes que han de fer els partits per poder governar cedeixen -momentàniament- alguns recursos o traspassos encallats. Però l’obsessió continua.
9) Empreses com Telefònica (ara Movistar) i totes les telefòniques, les asseguradores, empreses comercials: El Corte Inglés i similars, TENEN ORDRES, d’atendre sempre en castellà primer, i només aquells que saben també el català, després i sempre que el client continuï parlant en català. Aquí comença la davallada de la llengua perquè han fet creure que el castellà no és franquista sinó que va bé per campanyes comercials. La gent granque havia patit a la carn la imposició criminal de la llengua espanyola es va morint, i els joves, en veure a l’escola dues llengües, els catalans aprenen la de fora i els castellans continuen vivint en castellà. Compren diaris castellans, escolten ràdios castellanes, miren els canals de TV castellans i el 90 % són els immigrants que no s´han integrat i que, amb el temps faran de força contra el català, des del moment que mantenen a tort i a dret, la llengua de fora, pensant-se que és d´aquí. Els que sabem que és imposada la refusem, però la quantitat humana s’imposa, i la jugada franquista pràcticament culmina fent real allò que digué quan era al llit de mort: Ho he deixat lligat i ben lligat.
10) Això no vol dir que si sumem els catalans llenguatorts que deien els avis de l’Hospitalet, modernament serien els que parlen castellà als castellans i doncs encara fan més gros el problema. També val a dir que fills i néts d’immigrants en veure la realitat s’han posat de la nostra part. Espanya, però ja hi comptava que gent que té la z al cognom defensaria el català. Però llavors Espanya ha rematat amb LA IMMIGRACIÓ no espanyola, la culminació -ara sí- de la colonització de Catalunya per part d’Espanya. De la mateixa forma que quan era petit vaig anar a Perpinyà amb els pares i un guardia urbà ens va parlar en català. Quasi m’emociono. Ho dic de debò.
11) De manera, que, comptat i debatut, el Sr. Serra no és que tingui raó és que la té tota. I com diu ell de tant en tant algú et diu racista, xenòfob o el que sigui. Alerta doncs, perquè si convé poso una querella car el que jo he vist ho puc demostrar. Hi ha coses que imagino però en no poder revelar-ho amb proves m’ho haig d´empassar. Però de moment, tan el mestre Joan Ballester i Canals i Heribert Barrera i Costa, i Pau Vila, medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona, no solament ens van avisar del perill, sinó que el medallista Pau Vila digué que aquesta gernació que, ens envien per calmar l’estòmac i per tenir feina, (perdoneu el pleonasme) pot costar que Catalunya es torni un poble bilingüe.!!!!! Sense comentaris. Això fou en un Butlletí que jo rebia de l’exili. Però el català premiat i reconegut encara va dir: -No fan més que atreure la immigració. La gent s´anirà escampant més i més encara empastifant les comarques veïnes”. Etc. I ara no ho diré on ho va dir. Però a més, com és natural, li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per defensar la seva catalanitat. Així és que si valia llavors, també val ara. O és que tornem al franquisme, que potser algú així com qui no vol la cosa, vol tornar a imposar la censura?.
Si no fos veritat (en tinc més eh? que en Pau Vila, perquè ja sóc vell i n’he conegut bastants personalment, deia, doncs, jo que s0c de L’Hospitalet i he defensat la llengua tant com he pogut, pagant un alt preu, em pot dir algú com reconduïrà la integració dels immigrants que a part d’agraïment ho haurien de fer per obligació com passa arreu del món? Aquí al poble som 275.000 habitants. Catalans: 25.000. Immigrants, doncs: 250.000. Si no s’hi vol fer cap broma, perquè en aquests temes no se n’hi pot fer quan et jugues la supervivència d’una nació, com s’integraran aquest quart de milió si a més, ja han agafat l’espanyol com a llengua de relació entre ells perquè tracten Catalunya com si fos Espanya, ergo si Catalunya és Espanya i la llengua d´Espanya és l´espanyol, llavors l´espanyol és la llengua de Catalunya. Per tant: Ha guanyat Franco.
De moment la meva felicitació més solemne al Sr. Ramon Serra.
Soc en Jaume Sanmartí i Rifé, natural de Caldes de Montbui i vaig tenir la sort de tenir com a amic en Ramon Serra (l’autor de l’article) ja que tots dos estudiàvem el Batxillerat interns a La Salle Manlleu.
Només voldria posar com exemple de la realitat d’avui a tot Catalunya:
Nosaltres estudiàvem en castellà però al pati tothom jugava en català…
Hi Ramon!
First, congratulations to Taradell.com for their re-appearance and new, modern format.
And congratulations to you. The article is an excellent, balanced analysis of the problem affecting Catalan. As you say, any mention of immigration has inherent risks, which you’ve avoided by presenting sound, historical facts. As regards your theory of Spanish conspiracy against Catalunya and Catalan, I can see some merit to your argument,certainly in the late 20th century, but I think the global immigration problem has now taken over (conveniently for Madrid).
We only have to look at the UK, where the right are predicting riots and virtual civil war because of the ‘immigration problem’, and of course, Trump’s America. All of which takes me back to what I’ve said before – it’s obviously a big problem, and the left don’t seem to have any idea of a solution, so the right is gaining ground everywhere, which is really worrying. Of course, the ‘deportation’ of all ‘illegal immigrants’ wouldn’t solve the Catalan problem, because those from Spain would remain, as would the problem. Quin poti poti! I’m doing my best, and it’s surprising how many shop assistants will change to Catalan after a little insistence!
Keep thinking about the solution Ramon! We need good minds like yours (and that of Jordi Romaguera , whose reply to your article was also excellent and factual).
Looking forward to your next acte de resistència!
Hope you’re well!
Phil Kelly