A l’aigua!

Recordo quan, de menut, sortíem de Can Pep, baixàvem pel carrer Catalunya, passàvem per davant de ca la tieta Carmeta, i rodejant el camp de la Roureda, acabàvem sucats a la piscina del Parc d’Esports.

I és que, mentre jo vaig ser menut, els meus pares en van ser socis, i combinàvem les remullades al Parc d’Esports amb visites també humides a les, jo recordo excel·lents i salvatges, piscines de La Roca.

En aquells anys 70, Taradell era molt més menut que no pas ara i crec que, més o menys, tothom es coneixia i es saludava pels carrers. Jo era nen llavors, i també en soc ara, tot i ser un madurat cinquantí, amant de llegir, d’escriure, de caminar i pujar cims parsimoniosament i, val més que torni a agafar el fil, de banyar-me en alguna piscina.

De les piscines de La Roca en resta un jaciment arqueològic, per donar-li un nom, que qualsevol pot veure si segueix el tram del Sender de Taradell que voreja el barri del mateix nom.

La piscina del Parc d’Esports, aquella de la que vàrem ser socis quan els avis, primer, i l’àvia després en soledat, vivien a Can Pep, la vaig abandonar, sense saber-ho, quan vàrem deixar de ser-ne socis i només la vaig recuperar, amb entrada puntual, i combinant-la amb els Roures de Seva, en esdevenir pare d’una parella d’infants juganers i entranyables.

Tot això bé al cas de l’experiència que vaig vivint aquest any, gràcies a la iniciativa municipal d’obrir la piscina. D’obrir-la amb nou accés, una zona d’aparcament propera i preus públics i populars. Nosaltres, no ens ho vàrem rumiar gaire, i ens hi vàrem abonar, com a família, tan aviat com la vida ens va deixar.

Des d’aquell dia, hi hem fet pràcticament totes les tardes de dies laborables i, fins i tot, algun cap de setmana!

Molts records d’infantesa recuperats rodejat, sobretot, de famílies i jovent. Famílies i jovent d’aquest Taradell d’avui, tan divers i ric i, també, tan diferent d’aquell que vivia de menut i on, tirant de memòria, devíem ser poc més de 2.000 habitants.

I aquí som, doncs, gaudint d’aquesta iniciativa que esperem que duri anys, que es vagi consolidant, i que vagi aplegant a tota aquella bona gent que viu avui a Taradell, en aquest Taradell que s’apropa a les 7.000 ànimes!, i que pot esbargir-se en remull per protegir-se de les solellades que, segons diuen els que en saben, cada cop seran més intenses.

Serveixi doncs aquest modest escrit com a mostra d’agraïment a les persones que varen mantenir la instal·lació en temps passats, a les que han pres la decisió, valenta decisió –cal dir-ho!- d’obrir-la aquest estiu, a les persones que hi treballen i la mantenen i també, perquè no, a tota la gent que hi fem cap i hem assumit el plaer d’esplaiar-nos amb aquest nou equipament públic de la nostra vila.