Barça: La lliga, per mil·límetres, però no ve d’un pam en el cas Negreira

Quan jo anava a estudi teníem una assignatura que es deia Història Sagrada. Recordo la faula d’un faraó egipci que havia tingut un somni, segons el qual el país tindria set anys de vaques grasses, de prosperitat, i set vaques magres, de pobresa. Això m’ha vingut al cap pensant en els dos períodes presidencials de Joan Laporta al capdavant del Barça. El primer va ser del tot exitós i el d’ara pertany al de les vaques magres.

En efecte, són moltes les nuvolades que planen sobre el club com un gran deute, la falta de “fair play” per fer nous fitxatges, el futur incert de l’Espai Barça, el trasllat provisional a Montjuïc, l’assetjament de la Lliga Professional i ara segurament també el de la UEFA (Associació Europea Futbol Associació) després de l’escàndol Negreira. M’imagino que els lectors d’aquest article ja saben el fons de la qüestió: la possible compra de favors arbitrals del Barcelona en mans d’Enriquez Negreira quan era vicepresident del comitè tècnic dels àrbitres. Aquest havia de fer uns informes sobre les característiques dels àrbitres. Uns informes que van costar més de set milions d’euros, una xifra totalment fora de mercat que ha donat pas a tota mena de sospites.

Com que cada dia surten noves informacions sobre el cas em limitaré a fer dos apunts de caràcter general.no El primer sobre els informes que el Barça li va demanar per evitar els favors constants al Reial Madrid. Es volia vigilar que els àrbitres no fossin neutrals i no pas que afavorissin el Barça com s’ha dit maliciosament a través de la premsa madrilenya i que han abraonat contra l’equip tots els públics de l’Estat. Els catalans som ingenus de mena. Sempre anem amb un lliri a la mà. Els lliris són de color blanc. I aquest color no ens va. Es pot dir que demanar informes sobre els àrbitres poc ser poc ètic, però res d’il·legal. Naturalment, que el Reial Madrid no necessita cap mena d’informes, oi?

Quant al segon apunt és el més escandalós, perquè aquests reports van costar més de 7 milions d’euros.

Sorprèn que al llarg d’uns disset anys i amb el mandat de quatre presidents al club tots aquests diners no s’han posat en els pressupostos o si ho han fet ha estat de forma incorrecta. Amb tot, Hisenda ja ha dit que no es varen comprar favors arbitrals. I ara Laporta passarà a l’atac contra els qui han tirat porqueria sobre el club.

Això és el rovell de l’ou. Com és que s’ha pagat aquesta quantitat tan desorbitada per uns informes? Els diners, només se’ls ha emportat Negreira? Tot fa pudor, ferum de corruptela, de comissionista o comissionistes aprofitats. Aquesta és la qüestió. La directiva ho ha d’aclarir al més aviat possible. Cada dia de silenci es pot interpretar com a complicitat. I que caigui qui hagi de caure.

El problema és que la reputació del club ja ha quedat tacada. En cap cas serà sancionat amb baixar a segona divisió, perquè no s’han comprat àrbitres i si aquest fos el cas el delicte ja ha prescrit perquè ho fa al cap de tres anys. Però els castics penals poden afectar a diverses persones i potser en últim terme el club com a entitat jurídica. A més a més, la UEFA ens espera amb les dents més esmolades pot castigar-nos amb un any de sanció sense participar en competicions europees.

Com es pot veure, el període de vaques magres pot ser dolorós per al club. Sort que de tant en tant l’equip ens dona alegries com el triomf contra el Madrid gràcies a un gol anul·lat a l’equip blanc per un orsai de mil·límetres. Un orsai que potser valdrà una lliga. Aquesta és una de les salses d’aquest esport. En el futbol, un mil·límetre ho pot decidir gairebé tot. Però quan es tracta de diners es veu que no ve pas d’un pam, perquè no n’hi ha un pam de net.