Avui dia és gairebé impossible guardar cap secret. Les xarxes socials ja s’encarreguen d’esbombar a tort i a dret qualsevol tafaneria. Per tant, no és estrany que el vídeo publicat fa uns dies per una infermera andalusa resident a Catalunya a Tik Tok mofant-se del català aconseguís en unes poques hores gairebé dos milions de visualitzacions a Twitter i unes 700.000 mil a TikTok. Unes xifres que ens provoquen mal de cap i que tenen una incidència social de gran abast, molt superior a les dels mitjans de comunicació tradicionals.
En aquests vídeos la infermera parla amb unes companyes sobre les oposicions per tenir una plaça d’aquesta professió a Catalunya. I tot emprenyada, sense com va ni com ve, assenyala que el “puto C1 de catalán se lo va a sacar mi madre”. Després renya una companya perquè li parlava en català, mentre una altra que és basca deia que sí que parla el català i que sí es traurà el certificat C1.
És normal que aquest vídeo, per cert enregistrat en un hospital públic, ha provocat un gran rebombori. De fet, no es tracta d’una anècdota o d’una actuació aïllada d’una gamarussa. El fons de la qüestió és l’odi cap al català que es viu en terres espanyoles i que afecta la majoria de la seva població. El “a por ellos” aquí és sobretot voler matar la llengua. A Espanya no es concep altra llengua que la castellana. Resulta pesat escriure sobre aquesta evidència. Però cal fer-ho una i mil vegades les vegades que calgui.
I si ells s’esmercen en aquesta tasca, què fan les nostres autoritats per evitar-ho i/o pal·liar-ho?
En teoria tots els empleats de la Generalitat han de saber el català. A la pràctica ja veiem què passa en l’Ensenyament i sobretot en la Sanitat. Ja sabem que la Generalitat té poques competències, però si no s’exerceixen bé els resultats sobre la llengua seran funestos. No oblidem que és la primera empresa de Catalunya pel nombre d’empleats que sumen uns 200-000. Poca conya.
En el camp de la Sanitat és on hi ha més agressions contra el català, perquè la Generalitat no fa complir les seves pròpies lleis i perquè cada cop hi ha més personal mèdic que ve de fora del país i, per tant, amb poques o més aviat nul·les competències lingüístiques, segons els informes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Sembla enraonat que al cap de dos anys d’exercir aquí tinguessin una competència lingüística com cal. Aquesta competència hauria d’afectar tothom i sobretot vigilar que es compleixi.
I la situació cada cop serà pitjor, perquè segons aquests informes els metges col·legiats nascuts a Catalunya en els darrers deu anys s’ha situat entre el 28,0% i el 39,0%, mentre que l’any 2021 el 29,0% dels col·legiats havien nascut a Catalunya, el 23,0% a la resta de l’Estat i el 47,0% a l’estranger. I avall que ve baixada! A més, el personal sanitari gran es jubila i els joves se’n va a l’estranger a la recerca de millors salaris. Això sí, el dèficit fiscal és superior als 20.0000 milions i augmenta cada any. A Aquest pas el sistema sanitaris serà cada cop més escarransit i en mans de gent que no parlarà català, sobretot si la Generalitat mira a una altra banda com ha fet fins ara i no s’exigeix el certificat d’habilitats lingüístiques ni es mira el compliment.
El cas d’aquesta infermera andalusa catalanofòbica si més no ha fet palès el conflicte lingüístic que tenim al país, especialment a Sanitat. I prou ho demostren els grups espanyolistes que no perden ocasió per convertir un cop més els botxins en víctimes. Com sempre, nosaltres som els culpables de tot per intentar exercir una mica els nostres drets. Ha estat la punta de l’iceberg que ha fet aflorar el conflicte. Mentrestant, els partits dits independentistes, és a dir, aquells que viuen de la independència i no per a la independència, en aquest cas no han aixecat la veu. Consideren que és una anècdota i, per tant, ni cal fer-n’hi cas.
La realitat és que la llengua, la catalana naturalment, els fa nosa. Si volen una independència sense el català o amb el català residual que se la confitin. Ha estat un silenci de covardia, de rendició. Un silenci eixordador que fa més mal que mil paraules.
