Llei del només sí és sí

Per

1 desembre 2022

Fa uns mesos el Congrés dels Diputats va aprovar la que havia de ser la llei més revolucionària dels últims temps pel que fa al consentiment i els drets sexuals, l’anomenada llei del “Només sí és sí”. Rere proclames que reivindiquen que som en un país més lliure i més segur per a totes les dones, s’hi amaga una mala praxi en la redacció de la llei, que lluny de beneficiar les víctimes de violència masclista, beneficia els agressors.

Per a entendre a què es deu això, fem una breu aproximació a la nova llei.

En primer lloc, es defineix el consentiment sexual limitant-lo a només quan es manifesti lliurement que es volen mantenir relacions sexuals mitjançant actes que expressin clarament la voluntat de la persona, és a dir que només sí és sí.

En segon lloc, i un dels aspectes més polèmics, és l’eliminació de la distinció entre abús i agressió sexual. Fins ara, es diferenciava entre actes sense violència, qualificats com a abusos, i actes amb violència, anomenats agressions. Ara, amb la nova llei, tots els actes queden sota el paraigua d’agressió sexual, definint-la com a qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment, i a partir d’aquí s’hi afegeixen agreujants en funció del tipus de delicte que es cometi. A aquestes agressions també s’hi inclouen actes com ara l’assetjament al carrer o les violències sexuals en l’àmbit digital.

Aquest aspecte és polèmic perquè ha anat acompanyat d’una modificació de les penes mínimes i màximes en funció de cada delicte. Per a exemplificar-ho, si ens fixem amb el delicte d’agressió sexual, passa d’estar penalitzat amb un mínim d’1 any i màxim de 5, amb un mínim d’1 any i un màxim de 4, per tant es rebaixa la pena. El delicte de violació, passa d’una pena mínima de 6 anys a 4, i una pena màxima que es manté a 12. Això fa que un violador condemnat a la pena mínima, pugui passar de 6 anys a la presó, a 4.

Així doncs, com que els dos delictes passen a ser un, s’amplia el ventall d’anys de condemna, però només s’amplia per baix, i per tant, tots els canvis que pateixin les condemnes no superaran la pena màxima, però si que poden modificar-se per sota i que els violadors i agressors sexuals acabin passant menys anys a la presó.

És significatiu el fet que diversos col·lectius ja havien alertat que això podria passar, entre ells l’advocat de la “Manada”, que va advertir que demanaria una rebaixa de les penes en base a la nova llei.

Una vegada més, una llei que havia de servir per protegir les dones de les violències masclistes, resulta que a qui acabarà beneficiant serà als agressors. La llei té certes parts bones com ara la d’implementar educació sexual a les escoles o posar el focus en les accions dels agressors i no tant a les reaccions de les víctimes, però l’escletxa que s’obre a reduir les penes és molt greu. No podem permetre que a aquestes alçades es redueixin les penes a violadors i agressors sexuals, perquè això fomenta inseguretat i fins i tot indefensió per part de les dones agredides, i això implica un retrocediment en drets i llibertats.

Des del feminisme seguirem condemnant les agressions i violències masclistes i reivindicant que només sí és sí, tant si la llei ens juga a favor com si no.

Seguirem alçades davant del masclisme i no permetrem que cap escletxa legal ens faci sentir insegures ni vulnerables. Si en toquen a una, ens toquen a totes, i seguirem lluitant fins que no en toquin mai més a cap.

El mes de setembre han estat assassinades a Espanya: