S’inaugura un broc nou i la tornada de l’aigua a la Font Gran de Taradell

Aprofitant les sardanes vermut de Festa Major, l’Ajuntament de Taradell ha inaugurat aquest diumenge la reforma i, sobretot, retorn de l’aigua pels brocs de la Font Gran de Taradell. L’actuació s’ha realitzat juntament amb la instal·lació d’un broc nou que s’ha fos a imitació de la resta, ja que aproximadament des del 2015 havia desparegut perquè s’havia malmès pel pas del temps i s’havia substituït per una aixeta corrent.

Així, les set fonts petites més el cap de lleó ja tornen a rajar després d’anys sense fer-ho. L’actuació, segons han explicat la regidora de Patrimoni, Míriam Martínez, i l’alcaldessa, Mercè Cabanas, ha consistit en tapar alguns dels forats de la mina d’on surt l’aigua i que anava directament a la riera, de manera que ara part de l’aigua passa per les fonts i torna al riu. Així, la Font Gran sempre rajarà amb aigua natural (tot i que no és potable), excepte quan hi hagi sequera.

Pel que fa al broc nou, aquest s’ha fet a partir d’un motlle i fos en bronze i ha anat a càrrec de l’artesà Pep Domènech. Els treballs perquè tornés a rajar i fer el broc nou han costat 4.076 euros. També s’ha aprofitat per fer actuacions a la zona del Parc de la Font Gran reparant baranes i netejant, desbrossant i millorant la zona ajardinada. Properament s’instal·larà a la vora una font addicional amb aigua potable.

La Font Gran estava sense rajar des feia anys. A causa de la necessitat d’aigua, a mitjans del segle XVIII es va fer una mina en direcció a l’origen de la deu i al 1790 es va fer l’actual Font Gran de pedra picada. Consta d’un cap de lleó en relleu com a font principal, i set fonts més petites. Per això, també se la coneixia com les Set Fonts. La baixada cap a la Font Gran es va fer al 1934. L’entorn incomparable va fer que durant molts anys molts taradellencs hi anessin a beure aigua amb anissets i endur-se’n càntirs d’aigua fresca.

La Font Gran podria haver estat l’embrió de Taradell, al voltant de la qual va néixer la vila i l’església Sant Genís. Antigament, des del segle XIII era coneguda com a Font de Sant Genís i com totes les fonts del terme eren propietat del senyor de Taradell, que arrendava el seu ús als masos que en requerien per als seus molins o regar com podien ser el Molist, Madriguera o Bellpuig.

Segons investigacions de mossèn Pladevall, des del segle XV també la van utilitzar els paraires per netejar la llana que filaven i teixien i, fins i tot, el Gremi a partir del segle XVII hi va posar un tint. De fet, hi tenia la casa del Gremi on es reunia o hi feien festes. Per això, al Casal hi presideix la imatge de Sant Sebastià, patró del Gremi de paraires. Més endavant, hi van haver els safareigs públics a l’esquerra de la font, fins que es van treure a principis del segle XX.