Tanca Can Busquets

La històrica botiga de Can Busquets o Regals Rovira, com n’era el nom oficial, va tancar aquest dimecres, 31 de gener, per jubilació de la seva propietària, M. Antònia Rovira i Miralpeix. Feia quasi 90 anys que els seus avis, Maria Duch i Antoni Rovira havien obert la popular merceria, motiu pel qual l’any 2003 la Cambra de Comerç els va atorgar la placa commemorativa dels 75 anys.  La M. Antònia va néixer al reconegut local de l’històric edifici –la llinda és datada el 1788– a la Plaça de les Eres, quan els pares hi tenien el negoci que va passar per diferents etapes, adaptant-se sempre al moment.

Als 15 anys la M. Antònia ja es va posar darrera del taulell. L’any 1970 van fer una ampliació de la botiga i van afegir-hi parament de la llar. Més endavant van deixar la roba de canalla i es van
especialitzar en els complements i regals. Emocionada després de dedicar-hi tota la vida insisteix en que “hem d’agrair a tota la clientela que hagi confiat en nosaltres durant tants anys”. Quan se li demana què ha de tenir una bona venedora és contundent “molta psicologia per tal de conèixer el client i veure de seguida les seves necessitats. Hi havia un feeeling, un lligam, un sentiment amistós, que ens va permetre mantenir una clientela de molt anys, fet que ara mateix s’està acabant”.

Sempre diligent i amb una elegància innata, trempada i amb empenta, la M. Antònia –amb la inestimable ajuda de la seva germana Anna M.– ha mantingut plena de vida la botiga fins al
darrer dia. Una bona amiga els hi deixava com a record una bella semblança del que han estat aquests més de 50 anys de negoci i amistat:

“Tímidament, dos aparadors et convidaven a entrar. De primer havies de passar un portal gran amb unes immenses portes de fusta, feixugues… Potser faríem un obsequi, havíem de quedar bé, i les botigueres ens farien una dissertació de cadascun dels objectes que presentaven ‘aquest color li pot quedar molt bé, afavoreix les morenes’ o ‘aquest perfum olora a fresc, fa
per algú com ell‘ o bé ‘pensa que això és suau i abriga, no s’ho traurà del damunt’…igual era un pintallavis o un coloret o una tovallola. … Avui les immenses portes de fusta han quedat
tancades, elles no les tornaran a obrir; la botiga és buida, però una mica d’aquesta buidor se’ns farà present també a cadascuna de nosaltres quan hi passem pel davant…”.