Un taüt blau i sensible

Néixer i morir són dues accions que, segur, només fem una vegada a la vida. Però, es poden fer de moltes maneres i hi ajuden força els ‘professionals’ que treballen al voltant d’aquests dos fets inevitables. Em centraré en la mort.

Ara podria dir que quan em mori vull un taüt amb els colors de Taradell a ratlles, un recordatori amb un sol ben gran i una esquela blavosa de color de fons. Seria possible?

Crec que no. I això que diuen que “qui paga, mana”. Doncs ni així.

Fa pocs dies, amb motiu de la diada de Tots Sants, sortia a la premsa que ja hi ha empreses que ofereixen taüts amb la imatge de la Moreneta, els colors de la senyera o els del Barça. Més enllà de valorar si tindran èxit, em van fer adonar que no som gaire lliures d’escollir ni quan ens arriba la mort. Elecció que fan els qui es queden, per cert.

Aportaré dades. En un estudi del 2010 sobre els serveis funeraris oferts a Catalunya (“El cost del darrer viatge: concentració, competència i interacció entre sector públic i privat en els serveis funeraris” de Daniel Albalate, Germà Bel i Xavier Fageda), es conclou que un 71% dels municipis catalans tenen una sola empresa de serveis mòbils funeraris. Monopoli? Efectivament. I això comporta (també una conclusió) que hi hagi manca de transparència en preus, cosa que, sumat a la falta de competència, en resulta la fixació d’uns preus més elevats o abusius. Es calculava que al 2005 als Estats Units el preu mitjà d’un enterrament era d’uns 8.500 dòlars (uns 6.350 euros) i que la despesa associada als serveis funeraris és la tercera en magnitud (després de l’habitatge i els automòbils) que un consumidor farà al llarg de la seva vida.

I això que des dels anys 90 es va legislar per propiciar la liberalització del sector funerari. Però a la pràctica no s’ha fomentat la competència. L’estudi també apunta que aquest monopoli s’agreuja pel fet que els clients es troben sota estrès emocional i la pressió d’haver de prendre decisions amb rapidesa. I també, important, al fet que sovint el client pensa que pot ser poc respectuós si persegueix preus reduïts.

En el nostre cas els serveis funeraris s’ofereixen a través de la Mancomunitat La Plana, que presta aquest servei per als municipis de Taradell, Seva, El Brull, els Hostalets, Sant Martí de Centelles, Tona, Santa Eugènia de Berga… Pots trobar preus per a tot. Per al trasllat del cadàver, per la corona de flors, tipus de servei del número 6 al 15 (no sé què vol dir ni especifiquen, però van de 650 euros a 3.000). Segons la informació facilitada a la web, t’ofereixen diversos taüts, una col·lecció de 300 recordatoris i esqueles, etc.

Però bé, no parlem de preus. No sóc ningú per dir si són alts o baixos. Però sí que puc dir si el servei prestat és bo o no. Personalment (per la pròpia experiència) diré que no. A l’hora de la veritat, he viscut que et fan anar amb presses per escollir. Només pots triar entre 4 o 5 taüts, 10 o 12 recordatoris (sent generós) i una limitada proposta d’esqueles.

Si vols un recordatori més modern, amb alguna imatge i un escrit més d’acord amb qui s’ha mort, te l’has de fer tu. D’acord. Si vols una esquela diferent, mateix procediment. I si vols que l’esquela es reparteixi a tot el poble… Doncs no pot ser. Només inclou els carrers del centre del poble. Ni pagant més. Ho trobo totalment fora de lloc. (Ara enteneu perquè a la web tenim un lloc per a defuncions, on informem també de l’hora de l’enterrament, perquè si no vius al centre no saps ni qui s’ha mort).

I podria parlar d’alguns serveis més, totalment ineficients, que he viscut, però que per respecte als meus no comentaré. Ineficients perquè es van fer sense consulta prèvia i tirant pel dret. Algú podrà dir que és culpa nostra per no estar-ne al cas. Possiblement, però en en aquests tràngols, sovint, la tristesa i l’estat emocional et deixa tocat.

Per això, considero que en determinades professions s’hauria de ser més cuidadós i sensible. I no tenir tantes presses. Perquè pel que alguns és una mort més a facturar del seu dia a dia laboral, per d’altres és única i insubstituïble.

Allà on siguis… un petó!