Banalitzacions i banalitzadors

Darrerament la comparació de les declaracions, els actes i de les aspiracions nacionals, lingüístiques i polítiques dels catalans amb els dictadors i i els moviments totalitaris són el pa de cada dia per part de polítics del PP.

Suposo que aquesta és una raó de pes per homenatjar la División Azul, unitat de l’exèrcit espanyol que va combatre junt amb l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial…..

Avui en dia surt molt barat, per no dir gratuït, penjar l’etiqueta de NAZI, i ho escric en majúscules, a tot aquell que gosi qüestionar la sagrada unitat de la pàtria espanyola i que gosi voler parlar, pensar i estimar en català, i que els nostres nens i nenes, qualsevol que sigui el seu origen, puguin aprendre a llegir, escriure i parlar en català.

Un dels llibres que més m’han impressionat i que guardo com un tresor és el de la desapareguda Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, on ens va descobrir l’esborronadora història de milers d’homes i dones d’arreu dels Països Catalans. La primera edició és d’abril de 1977 i a les seves gairebé 600 pàgines hi trobem documentada l’aventura dels que van anar a raure als camps d’extermini nazis, acusats de ser republicans espanyols i lluitadors contra el franquisme. Aquest holocaust va estar amagat durant dècades, doncs les autoritats espanyoles es van desentendre de la seva sort i destí.

En l’apèndix de víctimes, dividit primer per comarques i després per poblacions, hi trobem, pàgina 426, la població de Santa Eugènia de Bages (es refereix a Santa Eugènia de Berga. Montserrat Roig transcriu literalment les dades que troba als arxius consultats), l’anotació següent:

JOSEP SALA MAURELL 21.06.07

St. V-D 2837 13.12.40 M.5250  29.3.41 G. 11472  † 18.1.42 G.

Germà: Ramon Sala Maurell c/ Raval 13 Santa Eugènia de Bages (Barcelona).

Ara desxifrant aquestes dades trobem que:

Josep Sala Maurell (en realitat és Raurell) va néixer el 21 de juny de 1907. Procedent de l’Stalag (camp de presoners) V-D, on tenia el número 2.837, fou traslladat al camp d’extermini de Mauthausen, Àustria, el 13 de desembre de 1940, amb el número 5.250. El 29 de març de març de 1941 és traslladat a Gusen, també a Àustria, amb el número 11.472, on hi morí el 18 de gener de 1942. I a continuació el nom i adreça del familiar localitzat pel Ministere des Anciens Combattants et Victimes de Guerre, que amb data 27 de desembre de 1950, els hi envia un avís de decés o certificat de defunció.

Ignoro si mai els hi va arribar.

Fa pocs mesos el Ministerio de Justícia, espanyol, ha presentat públicament el buscador a través d’internet, anomenat Espanyols morts als camps de concentració nazis on es pot consultar aquest document i els de milers de catalans i espanyols víctimes de l’holocaust. La seva adreça és https://reescan.mjusticia.gob.es/reescan/Aviso.action

Tornant al llibre de la Montserrat Roig, a la pàgina 426  també hi trobem els noms de Joan Roma Montserrat i Damià Solé Mussada, de Seva, un altre de Torelló i cinc més de Vic.

Si m’he estès amb Josep Sala és simplement per què fou veí nostre, taradellenc, doncs el carrer Arrabal de Santa Eugènia, era terme de Taradell. Els seus pares eren Joan i Maria.

Al llibre de lleves de l’any 1928 trobem que va ser allistat el 25 de febrer i passà la revisió medica el 4 de març de 1928.

No conec més dades sobre la vida d’aquest home mort als 35 anys, no cal dir en quines circumstàncies. He de suposar que fou mobilitzat per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, i al febrer de 1939 traspassà la frontera amb França fugint d’una barbàrie, sense imaginar que se n’apropava una altra.

Tinc coneixences i amistats que també hi van perdre algun familiar als camps nazis, o que en van poder sobreviure, com és el cas de la Carme Sardà de Tona, i que no es mereixen, ni ells, ni cap dels milions de víctimes, aquesta banalització respecte al nazisme. I potser aquells que amb tant d’eufemisme ens n’acusen, haurien de fer acte de constricció per les seves obres i paraules i demanar perdó pels danys ocasionats pels exèrcits Nacional, alemany i italià durant la guerra civil i la postguerra, i encara avui es neguen a reconèixer i a recordar a una part dels que hi moriren, doncs senzillament varen ser els perdedors i tampoc eren dels seus.

Des d’aquí, aquests darrers, rebin el meu despreci.