La cultura de la queixa

Criticar és gratis. Tots ho fem. I queixar-se, també, i més en l’època que vivim. Els últims dies, els organitzadors del Carnaval de Taradell hem rebut una allau de queixes, bàsicament a través del Facebook, pel preu de l’entrada a la festa de la Carpa. Ara, amb la disbauxa païda, les queixes ja són no tant pel preu, sinó per la música. Tot plegat em recorda el que va passar fa dos anys. A última hora, vam ajornar una setmana el Carnaval per la previsió de pluja. Ens van dir pràcticament el nom del porc. I, sí, el dia que s’havia de fer la rua va ploure. Per tant, decisió més que encertada i que els més crítics, després, van trobar justa. La qüestió és queixar-se.

El preu de l’entrada, com tot en aquesta vida, és discutible. Som conscients que ens escanyen per totes bandes i, justament, aquesta pujada no té cap altra explicació que el cost d’organitzar el Carnaval també ha pujat i el manteniment de Ràdio Taradell, l’entitat organitzadora, és també costós. Les reparacions tècniques, que per mala sort n’hi ha, costen un ull de la cara.

Així, doncs, si algú pensa que els diners recaptats dissabte van a parar, íntegrament, a un compte corrent no ha entès res. Organitzar una festa com la de dissabte no és bufar i fer ampolles: disfresses, carrossa, seguretat, ambulància, lavabos, llums, equip de so, menjar, beure, premis i anem sumant. És evident que hi va haver benefici, que es destina a la supervivència de la ràdio, que tira endavant gràcies a festes com aquesta, la subvenció municipal i uns pocs ingressos publicitaris. Un projecte de 30 anys, discret, però que sempre hi és i mai té un no per ningú: s’ha convertit en una eina de servei públic imprescindible pel poble i això ens obliga a un manteniment acurat i a estar al dia.

L’èxit de dissabte, amb els carrers plens i gairebé 800 persones a la Carpa, ens engresca de cara a l’any que ve. Evidentment, les queixes i les crítiques les tindrem en compte. Però, sobretot, el que lamentem és que, massa sovint, es critiqui sense respecte. Qui coneix bé les entitats i com funcionen sabrà que, aquí, ningú busca l’interès propi i que si Taradell és un poble viu és, precisament, pel seu teixit associatiu que treballa de manera intensa i voluntària perquè s’ho passa bé i, sobretot, per fer-ho passar bé als altres. I sempre, això sí, oberts a la crítica constructiva, mai a la destructiva i sense fonaments; aquí, mai ens hi trobaran.