Una petita joia

Baixant per l’estimat carrer Sant Sebastià, un cop ets a l’alçada de can Capellà, ja intueixes d’esquena la seva figura. Amagada entre habitatges més alts, trobes una de les joies taradellenques. La capella Santa Llúcia amb la seva presència constant, però modesta, és un espai emblemàtic i estimat per als qui som de Taradell. No li agrada atraure massa mirades, s’empolaina un cop l’any i últimament mostra símbols independentistes.

Sempre acompanyada de vehicles que li fan companyia de dia i de nit i amb llambordes que més d’una vegada aixequen el cap per poder fitar-la, Santa Llúcia és com aquell paisatge que de tant veure’l sembla que tingui menys valor que aquell que ens és menys nostrat. Si no el tinguéssim, ploraríem per ell.

Amb un posat sorrut i homogeni ha sobreviscut durant molts anys a l’extrem d’una plaça on destaca l’escultura d’un colom de la pau i una roca que plora aigua d’un petit estany que mulla els seus peus. Recentment ha renovat la seva teulada i compta amb dues campanetes i un avet com a fidels escuders.

Uns dies a l’any tot el seu entorn gira els ulls cap a la seva figura. És la reina d’una fira i deixa que els més menuts trastoquin la seva calma amb el so constant de les seves campanes. Si goses posar els peus al seu interior, redescobreixes (per si te n’havies oblidat) un espai acollidor, cuidat fins a l’últim detall per una eficient comissió. I, sobretot, t’adones que a Taradell tenim una petita joia.

I les petites joies, pel fet de ser escasses i delicades, sovint cal que siguin reivindicades.

Bones Festes!