L’endemà de l’11-S

Ja tenim aquí la Diada i, a punt, de fer història. Aquesta setmana, llegia una piulada de Taradell per la Independència, responent a una taradellenca que és a Finlàndia. “Expliqueu allà qui som i què volem els catalans, ens cal suport internacional!”, responia l’ANC. Mai millor dir. L’endemà de la manifestació d’aquest Onze de Setembre, en què segur que se’ns posarà la pell de gallina, no ens podem quedar quiets. La resposta de Madrid ja la sabem. Per tant, tocarà anar més amunt, i mobilitzar-se i explicar a Europa perquè Catalunya vol ser independent. I que d’una vegada ho entenguin!

Mai com fins ara havia vist tan sentiment independentista. Fins i tot, aquells que no haguessin gosat mai penjar una estelada al balcó, ara miren de trobar-la on sigui, perquè els venedors i proveïdors han fet curt. Només cal mirar amunt i veure que a Taradell hi ha unes 300 estelades i senyeres, segons el recompte que ha fet Taradell.com. I algunes estelades en punts tan emblemàtics del poble com el Castell d’en Boix o, fins i tot, la veurem penjada a l’Ajuntament. Cosa insòlita fa només uns mesos.

És una prova que les coses estan canviant. Però tinguem clares dues coses. L’èxit d’aquesta Diada independentista no serà dels polítics (que encara mantenen massa covardia amb aquest tema), sinó d’una societat civil desperta i emprenyada amb els atacs constants cap a Catalunya quan les xifres són clares i evidents. I segona cosa. Penjar estelades, sortir al carrer a Barcelona o dir que ets independentista no són més que gestos simbòlics. La pregunta és: “I després de l’11-S, què?”. I la resposta: “La lluita ha de continuar més enllà de les nostres fronteres. Això només ha de ser el principi”.