Títol: Lladrucs a les estrelles
Autor: Aniol Florensa (Vilassar de Dalt, 1987)
Editorial: Llibres del Delicte
Any: 2022
Pàgines: 296
Llengua: català
Preu: 17,50 €
Premis: III Premi de novel·la negra Vilasssar de Noir
Sinopsi: Any 1999. Una desgràcia familiar esmicola el somni d’en Ricky de marxar lluny de Sant Tòfol, el poble on viu ofegat. Amb l’esperança de guanyar diners de manera ràpida i senzilla, crea una productora de cine porno: Trempera Matinera. Poc es pensa, però, que les seves accions deixaran una reguera de sang i de cadàvers.
Any 2019. En Narcís ha començat a treballar de documentalista en una editorial i el primer encàrrec és recopilar informació sobre un dels crims més estrambòtics i macabres de la història de Catalunya: el cas Trempera. L’objectiu de l’editorial és publicar un best-seller sobre en Ricky i els assassinats de Sant Tòfol. No obstant, la presència d’en Narcís a aquell poble ple de secrets i de recança tindrà unes conseqüències tan nefastes que ni ell es pot imaginar.
Crítica literària (Núria Martínez): Quan l’Aniol Florensa explica quina és la seva manera d’escriure ho entenc tot. Ell diu que ho fa amb l’escriptori de cara a la paret, per no tenir distraccions, i amb els auriculars posats per on sona música metal a tota castanya. D’acord, cadascú escriu com pot, com vol o com el deixem, però clar el resultat no podria ser un altre que ‘Lladrucs a les estrelles’ una novel·la hilarant on barreja el gènere negre amb l’humor.
Ens situem a Sant Tòfol, població que ubica al Maresme. Un llogaret que té com a particularitat que tots els primogènits es diuen Tòfol o Tòfola, depenent del gènere del nadó. Tots menys un, el nostre protagonista, en Ricard González, més conegut com a Ricky Rich, qui frisa per allunyar-se tant com pugui de la població que l’ha vist néixer. Però tot es torça tant com es pot torçar i encara una mica més.
Escrita en dos arcs temporals i amb dos protagonistes: 1999 Ricky Rich, assassí confés del cas Trempera; 2019 Narcís un documentalista amb ínfules d’escriptor que desembarca a Sant Tòfol per tal d’esbrinar que dimonis va passar amb el cas ‘Trempera’ per tal que l’editorial que l’ha contractat pugui publicar un veritable best-seller sobre els assassinats comesos a la població.
Les dues històries aniran alternant-se per donar-nos una visió completa dels fets: la dels culpables i la de l’investigador/documentalista, fins a arribar al final i esclarit que va succeir realment i descobrir que a Sant Tòfol no hi ha un pam de net.
A l’inici deia que es barreja humor amb negror i reconec que, tot i que m’ha costat entrar en el tipus d’humor de l’autor, hi ha hagut moments èpics on la seva ironia m’ha guanyat de llarg. I és que Florensa es val d’aquest sentit del negre de l’humor per posar el focus en la crítica més àcida.
