Títol: El crim del comte Neville
Autora: Amélie Nothomb (Japó, 1967)
Editorial: Anagrama
Traducció: Ferran Ràfols
Any: 2017
Pàgines: 112
Llengua: català
Preu: 14,90 €
Sinopsi: El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: “Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats”.
En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flori i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?
Crítica literària (Núria Martínez):
Vaig conèixer l’autora ja fa uns anys amb ‘Estupor i tremolors’ on vaig quedar captiva per la seva manera d’escriure, aquest humor tan àcid i aquesta fina ironia que Nothomb treu a passejar tot sovint. Tot i que em vaig prometre que llegiria més coses de l’autora, no ha estat fins ara que he tornat a retrobar-me amb la prosa de Amélie Nothomb.
‘El Crim del comte Neville’ és una divertida i delirant crítica a la més rància noblesa belga, aplicable a les nobleses de tots els països europeus, on les aparences ho són tot; on la premissa “abans morta que senzilla”, cobra el més extens sentit de la paraula i cal prendre-s’ho al peu de la lletra. Cal aparentar el que per naixement i títol s’és, encara que això signifiqui morir-se, literalment, de gana o fred.
Nothomb ens presenta en aquesta novel·la la història de Neville, un comte arruïnat, a punt de vendre el seu fastuós castell, Pluvier, que cau a trossos, però que es prepara per
celebrar la seva garden party anual, una tradició irrenunciable tot i que el seu món s’esfondra, i on han convidat a la crem de la crem de la societat belga.
Amb aquests ingredients, l’autora, crea una perversa i deliciosa tragicomèdia sobre les aparences, els inferns familiars, el pes dels secrets, el dolor de la infància, les incerteses de l’adolescència i els capricis del destí.
No podem obviar que ‘El Crim del comte Neville’ està clarament inspirat en l’obra del gran Oscar Wilde ‘El crim de Lord Arthur Saville’. Neville anirà a buscar a la seva filla petita, Sérieuse, a casa d’una pitonissa, qui l’anunciarà que durant la festa matarà a un dels seus convidats.
Nothomb se serveix d’uns diàlegs divertits, intel·ligents i espurnejants per anar teixint els fils de l’intriga, el resultat és una trama perfecta on totes les peces encaixen a la perfecció. Trobem unes converses entre Neville i Sérieuse, la seva estranya i deprimida filla petita, que voregen l’absurd i el disbarat, i que faran que el lector en gaudeix d’allò més, preguntant-se si al final Neville accedirà a la rocambolesca petició de la seva filla.
El final és delirant, brutal, magnífic. Encara que segurament esperat per més d’un lector. Des del principi veus quina és la realitat del vaticini de la pitonissa, i no pas perquè l’autora ho avanci, sinó per pura intuïció, perquè cau pel seu propi pes; i et passes la novel·la dient-li babau a en Neville –veient com perd la son, tontament, pensant en aquest pronòstic i a qui matarà–, per no veure-ho venir.
