Quantes vegades a la vida t’han dit: ‘No em votis, però participa’? Segur que mai. En la majoria d’eleccions tots els partits polítics et demanen el vot per a ells. Cap formació política diu ‘ves a votar, encara que no em votis a mi’.
Avui, però, estem a pocs dies d’un Referèndum on els que l’organitzen i estan a favor del SÍ et diuen: ‘Vota encara que sigui NO’. Un fet excepcional. Demanen el vot, fins i tot, pel NO.
I és que la singularitat d’aquest Referèndum fa que l’important sigui que la gent participi. Naturalment, estic pel Sí. Però, el que estem defensant aquí és un mecanisme perquè la gent hi digui la seva, pugui decidir i expresssar el seu parer. Vaja, un instrument plenament democràtic, consultar a la ciutadania.
Aquest article va per a tots aquells que no tenen la intenció d’anar a votar. A ells els vull dir que asseguts al sofà mirant la televisió no canviaran res. Que els que no volen que votem són els que validen l’status quo perquè ja surten beneficiats de l’actual panorama i quan menys participi la gent, millor. Que aquells que proclamen que el Referèndum va contra la llei, estan defensat una constitució de 1978 feta amb presses democràtiques i amb pors franquistes i que la gran majoria de la ciutadania a Espanya no ha validat (el 80% no teníem edat per votar o no hi érem en el referèndum de ratificació celebrat el 6 de desembre de 1978). Per cert, una participació del 67%, molt més baixa que el 74,95% registrat en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya (27 de setembre de 2015) i de les quals va sorgir una cambra amb majoria independentista.
Són els que no els entra al cap que algú que no pensi com ells pot canviar les coses i hi té tot el dret del món (el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans). Els que creuen que Espanya està al capdavant d’Europa i del món, quan és tot el contrari. Els que per defensar Catalunya et diuen que ser nacionalista és ser sectari, mentre ells canten ‘yo soy español, español’ (que algú em digui si això no és ser nacionalista també).
Si tu, tu i tu i l’altre tu no aneu a votar estareu proclamant que ja us està bé l’actual situació, però només estareu pensant en vosaltres. No fareu res pels vostres fills, i encara menys pels vostres nets. Si no voteu (podeu fer-ho pel NO), estareu ajudant a perpetrar una falsa democràcia. El vostre egoisme us farà còmplices. No votar és donar la raó a aquells que volen limitar drets i llibertats. Tindreu el comandament de la televisió a les vostres mans, però només per veure els canals que us permeten veure. Molt lícit, que ja us estigui bé. Però, si no voteu també estareu dient: ‘Ara m’està bé aquesta situació, però quan la vulgui canviar, no podré’.
En canvi, els que anirem a votar volem tenir el comandament per resintonitzar els canals, memoritzar els canals temàtics que ens permetin crear lleis més justes i socials, i prioritzar els canals que inverteixin en infraestructures, recerca i educació. Volem fer una televisió a la carta lluny de les actuals emissions hereves del No-Do. Una televisió feta per la gent i amb la gent. Una televisió amb ment oberta i més canals de participació que una simple pantalla de plasma. I, sobretot, una televisió que sempre es pugui canviar i adaptar als canvis socials.
En definitiva, volem construir quelcom de nou, fins i tot, equivocant-nos en certes coses. Perquè el que, actualment, està construït, està podrit i controlat per una colla d’ineptes que són capaços de canviar les lleis fent el vermut un cap de setmana, regalar milers de milions a bancs i repartir sobres com qui reparteix caramels a la sortida de l’escola. I el que és pitjor, només voler canviar les coses quan ells són majoria, però no permetre-ho quan els altres, amb majoria, ho volen fer.
Passiu-ho bé i moltes gràcies!
