Inici Opinió L’any que ve, Diada amb espelmes

L’any que ve, Diada amb espelmes

0
COMPARTIR

Que l’Onze de Setembre és un dia especial, d’il·lusió, de futur, festiu, reivindicatiu… en definitiva, un gran dia és indiscutible. En el meu cas, el motiu és doble: és la Diada del meu petit país i coincideix amb el meu aniversari. Quin bon dia per néixer, oi? La veritat és que sí, tot i que el procés també ha acabat afectant el dia del pastís i les espelmes.

Avui, estem de ressaca i quina ressaca! Hem superat una altra Diada d’èxit absolut, i ja en van sis, i s’acosta la parada definitiva. L’1 d’octubre, per bé o per mal, ho canviarà tot i, després, res tornarà a ser igual. Hi ha qui dubta que puguem votar. Jo crec que sí que hi haurà referèndum. Aquests dies, l’Estat està fent un ridícul espantós per aturar-ho, però no es pot permetre un fracàs tan gran de cara al món.

El resultat que surti l’1-O és una altra cosa. La part bona, si es pot qualificar així, del que està fent l’Estat els últims mesos i sobretot des de dimecres, és que ha provocat moviments entre alguns sectors del ‘no’ que comencen a veure necessari un referèndum. La divisió en les confluències d’esquerres n’és un exemple, però no cal anar tan lluny. Segurament coneixeu algú que no tenia intenció d’anar a votar i, ara, es planteja votar i, fins i tot, votar ‘sí’.

Fins a l’1 d’octubre, els dies seran molt moguts, però respostes com la dels alcaldes, la dels voluntaris que s’han apuntat pel referèndum, la de Valls dissabte o la d’ahir a Barcelona deixen en evidència un Estat que ha perdut el nord. Les paraules democràcia i llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació que recull la Carta de les Nacions Unides tenen molta més força que qualsevol amenaça sense fonaments i que una Constitució que permetria suspendre l’autonomia de Catalunya per voler posar 6.000 urnes.

Si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’ s’obrirà una nova era, potser incerta, però, per exemple, amb una cultura i una llengua protegides i també amb 16.000 milions d’euros que surten cada any de Catalunya i no tornen. Tants diners com el pressupost de l’Ajuntament de Taradell durant gairebé 2.700 anys. Però si l’1 d’octubre guanya el ‘no’, calcem-nos.

Així, passi el que passi, la Diada de l’any que ve serà diferent. Res tornarà a ser igual. Però, passi el que passi, tornarà a ser un dia festiu i reivindicatiu i jo tornaré a bufar les espelmes el dia que toca… o no!

COMPARTIR

Deixa un comentari

Sigues el primer a comentar

Notifica
avatar
wpDiscuz