Quan estimar-te et fa ser lliure

A vegades mires endins i no t’agrada el que veus. Hi ha dies que no t’estimes gens. Dies que és difícil atrevir-te a mirar endins, i si ho fas potser cauen llàgrimes. Potser el que veus no t’agrada, potser hi ha dolor o fins hi tot un petit racó de por.

Hi ha dies que només mires el que t’encanta i oblides el que et molesta, i aquests dies t’estimes a mitges.

I hi ha dies que t’estimes perquè t’encantes.

I per què no t’encantes perquè t’estimes? Com diu l’Ernest, només et tens a tu, si t’abandones no és culpa dels altres.

I si ho estimes tot per no haver d’abandonar cap part de tu?

I si t’atreveixes a descobrir qui ets?

I si acceptes incondicionalment el que t’encanta i el que no?

I si t’encantes per ser lliure de ser qui ets?

Alba Rosique Reig

Psicòloga i Terapeuta familiar