Fem un DAFO

Alguns taradellencs que, com jo, estigueu vinculats al món de l’ensenyament, potser us heu trobat cara a cara, en alguna ocasió, amb un DAFO. També aquells conciutadans que us dediqueu al món empresarial o, tal vegada, qualsevol de vosaltres que hagi decidit tirar pel dret i emprendre un projecte, seriós o agosarat, però projecte a fi de comptes.

Un anàlisi DAFO és un mètode que ens ajuda a planificar i avaluar qualsevol comesa, propòsit o idea que tinguem. Permet construir les estratègies necessàries per tirar-ho endavant i, altra volta, facilita la detecció de tots aquells factors que hi jugaran a favor i en contra.

Les sigles DAFO signifiquen Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats; i són aplicables a tots aquells principis que poden influir en l’èxit —o el fracàs— del nostre projecte. Considero que és una eina molt vàlida que ens permet ordenar les idees, adonar-nos de guanys i beneficis que desconeixíem i descobrir errors i limitacions que no esperàvem. Les Amenaces i Oportunitats estan vinculades amb l’entorn i el context que embolcallen el projecte, és a dir, amb l’anàlisi externa. I, per contra, les Debilitats i Fortaleses es vinculen directament amb la pròpia idiosincràsia de la idea, amb les seves característiques essencials i, per tant, amb una anàlisi interna.

Un DAFO es pot aplicar a qualsevol activitat que ens plantegem. Posem un exemple recent: la Fira de Santa Llúcia. Una Oportunitat que em sembla evident som els propis veïns del poble, amb una habilitat natural per assistir a la fira any rere any, peti qui peti. També l’entorn privilegiat de la plaça, acollidor i amb aspecte sempre de plenitud. Finalment, el fet que s’acosta Nadal i les parades i el remenament formen part de l’ADN dels dies previs. A l’altra banda de la balança, una Amenaça podria ser la quantitat d’actes paral·lels a la comarca o l’obertura de grans superfícies en cap de setmana, que ens podrien allunyar d’aquest acte més local i localitzat.

Si passem a fixar-nos en els elements interns, una Fortalesa la podríem trobar en la pròpia tradició de la festa, que fa que gairebé ningú se la qüestioni pel fet mateix de preservar-la i mantenir-la com a un tret d’identitat de la vila. Un DAFO, però, sempre pot presentar ambivalències: aquest mateix punt podria saltar de cop i volta a les Debilitats, atès que hi hauria visions que preferirien la innovació i l’abandonament del rònec ‘és que sempre s’ha fet així’. Una altra Debilitat? Potser la tipologia de les parades, que no oferien un ventall massa ampli de productes essencialment nadalencs.

Aquest, si voleu, és només un exemple banal i tal vegada poc meditat. Tampoc és la veritat absoluta: és la meva, contrastable i refutable. Això significa que cal que anem per la vida fent DAFOS i graelles classificatòries de guanys i perjudicis? Evidentment que no. No vull dir més que, efectivament, el que sembla: Cal que tots plegats siguem crítics i exigents amb tot el que fem a nivell de poble. Minuciosos, quan ens afecta i depèn de tots.

No cal claudicar ni llençar-ho tot per terra. Els fidels més profunds no cal que ho aplaudim tot a ulls clucs; ni els detractors més extrems tampoc cal que ho menystinguem a ultrança. Però cal sospesar els pros i els contres, intentar entendre els punts de vista aliens i comprendre que la bona, la correcta, no és sempre la meva.

I l’empatia. Quina paraula de valor més devaluada.