Quan em toca enviar l’article a Taradell.com repasso el web per veure què se m’ha escapat de l’actualitat local. I els articles dels companys, no fos cas que, en un atac d’originalitat, hi coincidís. Tot i que, en tractar-se d’articles d’opinió, difícilment hi hauria plena coincidència, ja que no tractem fets sinó la nostra posició o sentiments, emocions, davant d’aquests.
El fet és que avui aquí a la Ciutat de Mèxic estem de celebració: estan llançant coets a tothora! I no és que hi hagi unes raons de pes, valgui la redundància, quan el pes està caient a l’engròs i la violència pujant, sinó que celebren la vigília de la Verge de Guadalupe. A mitjanit els cantants més apreciats li cantaran Las Mañanitas i, segons els curadors de la Basílica, més de 3 milions de peregrins hi hauran arribat aquests dies. Una professió de fe admirable que permet aguantar l’inaguantable!
A Taradell ens conformem amb què els veïns i algun forà visitin la capella de Santa Llúcia, que aquest dimarts tindrà la seva diada. Aquest diumenge fred, però assolellat, va permetre que petits i grans sortissin a veure o adquirir petits detalls nadalencs, a jugar amb jocs reciclats o a lliurar la carta al patge Real, a la Fira que fa més de 40 anys que les voluntàries organitzen. La gent s’ha saludat, ha demanat com anem? I s’ha encetat el cicle nadalenc que tancarem amb la flaire de les atxes de barballó. D’aquesta convivència en diem fer poble. Si hi poguéssim afegir una mica més de civisme, posats a demanar, seria fer un poble millor.
A Mèxic prou que ho intenten i sortosament dia rere dia hi ha iniciatives per conscienciar sobre el civisme. Ara mateix ho estan provant amb evitar beure i conduir, i els milers de víctimes. Ho tenen difícil, però gràcies a mesures contundents, avancen. I és que el macropont mexicà, de Guadalupe-Reyes –quasi un mes– té molt de risc: ple de pinyates que trencaran petits i grans com si fossin una olla, amb les seves 7 punxes simbolitzant els set pecats capitals; les posades, on familiars i veïns representen la Sagrada Família i demanen posada, però beuran deliciosos ponches fins a caure rodons o els àpats nadalencs ben regats, tot i deixar menges pels reescalfats de l’endemà.
Aquesta capacitat de celebració seria ben exportable. Si hi ha res que saben fer molt bé els mexicans és celebrar, organitzar festes. Alegria! Hi ha qui diu que és una resposta vital al fet que poc hi ha a celebrar. Que si no es petessin de riure, després d’afartar-se de menjar, beure i ballar, seria tan depriment, que no valdria la pena seguir lluitant per un futur millor. O sigui que a aprendre a ballar i a beure i a agafar certa distància dels neguits, encara que l’endemà de Reis les cues al Monte de Piedad indignin. A riure’t de les adversitats i a agrair a la verge de Guadalupe que un any més escoltem els petards i les dedicatòries dels sentits peregrins.
Com sempre Mercè, és un plaer llegir-te. Bones Festes