Inici Opinió A la tardor, la Rupit

A la tardor, la Rupit

1
COMPARTIR

opinio Lluís granA la tardor, Taradell esdevé punt de referència caminaire arreu del país. La Rupit-Taradell esdevé tema de conversa entre gent que belluga els peus per la muntanya. I és així, entre paraules, com un servidor enfila records d’uns temps passats que no s’obliden.

Aquesta breu reflexió ve a tomb d’un instant de taradellisme sobrepujat. I és que, el cap de Sistemes d’Informació de l’empresa on treballo, em fa saber que torna a fer la Rupit i em demana un xic de consell per a fer-la amb suficiència i garanties. Li dic que jo fa temps que no la faig, però, enfilant records, parlem de la millor hora per sortir i gaudir de les llums màgiques que s’albiren des dels Cingles de Tavertet, de la xocolata calenta de La Riba, del caldo del castell de Sant Julià i de la distància, aparentment eterna, que separa aquest punt del local del Centre i dels moments de xerrera que, els que no arriben mancats d’aire, fan mentre endrapen el darrer mos de la jornada.

La tradició mana i, tot i saber que sóc lluny dels anys de juntaire, em torna a demanar quin serà el present que s’oferirà enguany als participants. Secret perenne que, com qui serà el Tocasons per la Festa Major, resta guardat a pany i forrellat dins del magí dels membres de la Junta de l’entitat.

Tot i que tornem a faltar novament a la cita anual amb un dels paratges més bells de Catalunya, les xarxes socials permeten fer-ne una prèvia i, el què resulta més sucós, una revisió de la caminada per part dels propis caminants que, any rere any, i des dels llocs més inversemblants, pugen fotos i cròniques a Internet. Agraïment etern a tots ells.

Acabem conversa i entrem a reunió. Però la concentració és fa difícil quan pel cap hi volten moments amb Carmes, Juanjos, xocolaters i incombustibles de la Rupit ja sia cercant millors trams allà on l’asfalt pot fer feixuga la caminada, triant l’obsequi que sorprendrà als participants, preparant viandes i begudes pels avituallaments del recorregut, carregant cotxes i furgonetes a la fosca de la nit, o ja, feina feta, fent repàs del succeït en la sobretaula del sopar de col·laboradors que dóna punt i final a cada edició d’aquest pausat espectacle farcit d’anècdotes i forjador d’amistats que perduren més enllà del lloc de residència.

Enguany tornarem a faltar de cos, però no pas d’esperit, car si s’ha viscut la Rupit des de dintre, se’t queda empeltada en l’ànima per sempre més i no te n’oblides per res.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

1 Comment
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Carme delgado
Carme delgado
22 novembre 2016 23:22

Gràcies,
sempre que vulguis pots tornar seràs benvingut. Tot això és possible a la feina dels voluntaris i saber mantenir l’esperit no competitiu, i que l’única pretenció és que els participants gaudeixin del paisatge, del bon ambient i la bona feina de les persones que estan en els avituallaments que amb el seu bon fer fan molt bon suport als participants, cosa que demostren les notes d’agraïment.

Gràcies pel teu escrit.
Carme delgado