Un nen petit des de que neix busca reclamar el que necessita, sigui de la manera que sigui. La nostra resposta com a adults farà que aquest reclam sigui més intens o menys, però sempre hi haurà un moment en què es convertirà en rebequeria.
Una rebequeria és una lluita interior entre el que li surt fer per naturalesa i la incomprensió de l’adult cap a això que al nen li surt fer.
Aquesta lluita interior apareix perquè el nen necessita la seva independència, necessita diferenciar-se dels altres. I a vegades quan vol reclamar el que desitja, xoca amb el que “hauria de fer”.
Això comença aparèixer clarament a partir dels dos anys d’un nen, i tenint en compte que de manera progressiva li anem ensenyant què pot fer i què no i on ho pot fer i on no (aquestes normes canvien segons la família, la cultura, l’entorn, …), també és molt important que l’acompanyem a sentir el que sent. Què significa això? Doncs que PERMETEM que expressi allò que li passa.
Però, per què un nen pot i un adult no? No creieu que els adults, si poguéssim fer rebequeries també en faríem, però no podem perquè resulta que no “podem expressar” el que necessitem?
No hi ha dies que esteu enfadats perquè el que et surt fer de natural NO és el que tothom espera de tu, i al final no ho fem?
No hi ha dies que estàs enfadat perquè ningú comprèn allò que tu sents o et passa, i al final calles?
No hi ha dies que senzillament tens ganes de cridar perquè si i no ho fas?
No hi ha dies que diries el que penses, però no ho fas perquè no està ben vist?
No hi ha dies que …
Potser si li permetem al nen, també ens ho permetrem a nosaltres.
Alba Rosique, piscoterapeuta que podeu trobar al CAP El Remei, el Centre Fisio-Taradell i a l’ÀBAC
