Quan parlem de conflicte parlem de la discrepància que hi ha entre dues o més persones que tenen diferents interessos a la vegada, que en ocasions condueixen a un estat de tensió emocional responsable d’estats d’ansietat i de comportaments compulsius.
Estem acostumats a relacionar la idea de conflicte a la manera que tradicionalment hem vist resoldre’ls, amb violència o agressivitat verbal, i és per això que sovint associem a aquest concepte connotacions negatives. Tot i així, és important saber que la paraula conflicte també té un significat positiu, perquè implica una forma de respectar la diversitat d’opinions i percepcions, pot permetre buscar noves solucions i satisfactòries per a totes les parts, i pot ser un mitjà de transformació de la societat. Es tracta d’un procés de diferenciació davant els altres.
Les actituds més comunes davant dels conflictes són: l’evasiva, és a dir, la que no admet que hi ha un conflicte, defuig i el nega per incapacitat o por de fer-li front. És una actitud còmode perquè evita el sofriment. També hi ha l’actitud culpabilitzant, la que intenta buscar un culpable sí o s. La reacció competitiva que té com objectiu guanyar a l’altre; la de transigència, que facilita la solució perquè es creu que és el millor o perquè no es dóna importància a guanyar o perdre; i per últim, hi ha l’actitud de col·laboració. Aquesta última consisteix en confiar en l’altre i en un mateix intentant arribar a un acord.
Que hi hagi aquesta varietat d’actituds, és perquè en els conflictes hi ha diferents factors que hi influeixen com: el que pensem sobre el que està passant; també el que sentim, el gran ventall de sentiments i emocions que a vegades fan que ens costi escoltar o raonar a l’hora de buscar una solució. És important no deixar-se portar per la primera sensació que tenim, però tampoc l’hem d’oblidar perquè ens dóna informació sobre fins a quin punt ens efecta el que ens estan dient. Les nostres actituds davant dels conflictes també estan influïdes pel nostre sistema de creences i valors, provoquen que fem judicis sobre el que està bé i el que no. I l’últim factor i que té una gran carrega és la comunicació. El missatge que transmeten, hi estiguem d’acord o no, farà que el percebem d’una manera o altra en funció de com sigui dit. Què podem fer si ens trobem davant d’un conflicte?
– Preguntar pausadament sobre com se sent l’altre i què sentim amb el que esta passant.
– Què és el que li preocupa i què ens preocupa.
– Què és el que li agradaria canviar i què ens agradaria canviar.
– De quina manera i quines són les millors solucions.
– Comprometre’s a fer algun canvi que beneficiï les dues parts.
– Important NO començar demanant “per què”, ja que sembla que acusis i la persona es pot posar a la defensiva. Del que es queixa la persona és per algun motiu, el compartim o no.
– Intentarem començar el diàleg quan tothom estigui més tranquil.
– Davant d’un conflicte no hi ha mai un vencedor ni un vençut.
Alba Rosique, piscoterapeuta que podeu trobar al CAP El Remei, Fisio-Taradell i ÀBAC.
