Si tenim salut, i feina, el temps passa volant. Per la ràdio em recorden que falten 18 dies per Nadal. A Mèxic celebren tant la vida que aquesta setmana mateix comença un gran pont. O com en diuen ara la Marató Guadalupe-Reyes. Es tracta de conviure amb alegria, beguda i ball. Aquesta matinada a quarts de 5 ja s’escoltaven els trons dels coets: com els entusiasma la pirotècnia. N’he demanat el motiu i m’han dit que s’acostava la celebració de la Verge de Guadalupe, la patrona de Mèxic.
S’acaba l’any i el costum occidental és repassar com ha anat i fer la llista de desitjos per l’any que arriba. Començarem per aquests. Generositat entre els que tenen el nostre futur a les seves mans, amb mirada de llarg abast, per treballar per una societat més justa, menys desequilibrada, on hi hagi igualtat d’oportunitats, on funcioni l’ascensor social. On els serveis bàsics de l’anomenat estat del benestar millorin en comptes d’anul·lar-se: sanitat, educació i justícia. I en un terreny més personal demano alegria -com la de la nit de l’Envelat!-; agraïment -que bonic és que el primer a qui saludes fora de casa de bon matí et demani si has “amanecido bonito”; força pels que lluiten per la seva salut o per una feina digne i resignació pels que han patit pèrdues d’éssers estimats abans d’hora.
Com que fa anys que no em deixen votar, per la meva inestabilitat territorial i la ineficàcia de la burocràcia, no hi vull afegir res més, ja que precisament ara que el nostre vot és tan decisiu -som milers els catalans que no hem pogut exercir el dret- ens el quedem a la butxaca.
A més, com a expatriada que sóc, no vull que ningú hagi de marxar a l’estranger per força, perquè no troba una feina adient a la seva formació. L’opció de sortir ha de ser això, una opció, no l’única sortida viable per créixer com a persones i com a professionals.
Pel que fa a l’any que anem deixant enrere crec que hi ha iniciatives al poble que val la pena assenyalar. A les desenes d’entitats que vetllen pel veïnat en tots els camps culturals i socials imaginables, se n’hi han afegit de noves, més virtuals però molt presencials. Per exemple l’Aleix Solà ha impulsat la pàgina web, No ho llencis, regala-ho, que trobo encertadíssima. Em recorda les vendes de garatge dels USA de les quals us havia parlat o de com una tarda al mes deixàvem els estris inservibles fora de casa perquè qui volgués els aprofités. És això, ens hem de reciclar tots plegats i per començar podem reciclar allò que ja no usem.
Molt bon Nadal a tothom, que les flors de Nadal originàries d’aquestes terres mexicanes que m’acullen us portin l’harmonia i pau que tots necessitem.
