Malgrat les hores i hores en ruta i acabar ben cruixit, fer la Rupit-Taradell té una bona recompensa: l’admirable i envejable paisatge que té la nostra comarca. Una meravella contemplada per molts, però vista de passada per les desenes de participants que van decidir fer el recorregut corrent. Ara, sortir a córrer, o fer ‘running’ com se’n diu ara, està de moda, potser massa. Feia set o vuit anys que no feia aquesta marxa i, aquest cop, hi vaig veure més ‘runners’ que mai. Des de Rupit i fins al pantà de Sau, tots els corredors possibles em van avançar, mentre jo anava al meu ritme gaudint del Collsacabra. Fins i tot pel camí estret baixant de Tavertet, t’apareixien Kilians Jornets per tot arreu. No afluixaven.
Admiro els que amb quatre-cinc-sis hores van completar la Rupit-Taradell. Ni molt menys els critico, ni molt menys em van molestar, simplement em va sorprendre veure’n tants. Però sí que em vaig fixar en una cosa. Hi ha dos tipus de ‘runners’: els que estan ben preparats i en saben, i els que, clarament, es veu d’una hora lluny que ho fan perquè està de moda. Amb la pinta paguen. Per tant, si no estàs preparat i les teves cames no estan a punt per fer 43,5 quilòmetres corrent, ves a peu! El teu cos t’ho acabarà agraint.
No tots estem preparats per fer impossibles i això no ho dic jo. A mesura que s’han multiplicat les curses populars, també ho han fet les alertes de metges i fisioterapeutes. Segons estudis fets per cardiòlegs, córrer maratons no és bo per mantenir el cor sa. Per això, és important deixar-ho per als que més en saben i estan més ben entrenats per evitar, també, problemes de musculatura i mals d’esquena.
No podem renunciar a les modes, però cal anar en compte. No tots som Kilian Jornet o Núria Picas.
