Quan viatgem a algun país del nord d’Europa sempre ens crida l’atenció que la població utilitza molt la bicicleta, tot i que el cel sovint amenaça pluja. A casa nostra, amb un temps una mica més càlid, cada vegada s’utilitza més però falta molta conscienciació. Els que solem anar en bicicleta agafem les carreteres ja sigui per fer esport, per anar a treballar o per pur plaer. Igual que passa amb els automobilistes, motoristes i camioners. Però tant d’una banda com d’una altra, és evident que hi ha un petit grup que no les respecta. És cert que quan vas amb bicicleta podries agafar una carretera menys transitada però també hi tenim dret no?
Jo no crec que els ciclistes exposin la seva vida a la carretera. O si més no, que ho facin més que algú que va amb cotxe. Si es respecten les normes, no ha de passar res. El què passa que no sempre es respecten. Posaré dos exemples que em vaig trobar la setmana passada. Dilluns tornant de Collformic amb el cotxe em vaig trobar a tres ciclistes per la carretera que va cap a Seva. Fins a l’alçada del Montanyà, havent passat El Brull, no els vaig poder passar. No perquè no en tingués ganes, sinó perquè es tracta d’una carretera perillosa i no volia posar en perill ni els ciclistes ni a mi i, amb la mala sort afegida, que cada cop que hi havia un possible tram d’avançament, venia un cotxe per l’altra banda.
Dimarts vaig fer el contrari. Vaig deixar el cotxe a casa i vaig voler agafar la bicicleta per anar a Vic. I vaig baixar per la carretera. Ho podria haver fet passant pel dret i pel mig del bosc, com he fet d’altres vegades, però potser després de l’experiència del dia anterior, i d’altres vegades, volia comprovar la paciència dels conductors. La veritat és que la majoria van fer el que havien de fer. És a dir, esperar per poder avançar en el moment adequat i fer-ho amb una distància prudencial respecte, aquest cas, a la meva persona. Només un petit detall. Un camió em va ‘pitar’ i la veritat és que em vaig espantar i vaig acabar a la cuneta. La veritat és que no sé si em va ‘pitar’ per avisar-me que el tenia a darrera o per dir-me ‘apartat’ però ho vaig trobar una mica fora de lloc.
Suposo que només aquells qui habitualment tant anem amb cotxe com amb bicicleta podem entendre que a la carretera no només hi ha lloc pels vehicles de quatre rodes, si bé és cert que a vegades els ciclistes et treuen de polleguera, ja sigui perquè tens pressa, perquè van en grup i no es posen en fila o perquè es salten un semàfor o acaben passant per la vorera. Estic segura que hi ha qui no comparteix amb mi aquestes línies –tampoc ho vull-, segurament molts conductors però també ciclistes, cadascú defensant la seva part. En el meu cas però, i com a usuari tant del cotxe com de la bicicleta, estic entre les dues parts i simplement demano que, pel bé de tots, és necessari impulsar amb major força una cultura de respecte al ciclista per part de la resta de conductors.
