Fer bons propòsits en canviar d’any és molt nordamericà. En això sóc més de pagès: l’esforç s’ha de fer dia rere dia perquè sinó no hi ha collita. Hi ha actituds quotidianes que podem canviar per millorar la convivència en una petita comunitat com és Taradell. I què millor que fer-ho en començar l’any i poder-ho quantificar. Avui insisteixo en una de les meves dèries, el civisme o el respecte envers els altres.
L’únic dia que accepto fems als carrers de Taradell és per la viscuda festa de Sant Antoni. (Feia 8 anys que no hi era i han guanyat en organització, els felicito!) No entenc que hi hagi veïns tan bruts que deixin defecar els gossos a les portes dels habitatges i que no en recullin els resultats. Des que fa 19 anys que passejo nens pel món sempre he pensat què em dirien si els ho deixés fer a qualsevol cantonada. La resposta la vaig trobar diumenge a La Vanguardia on informaven que a la Xina es plantegen donar un carnet de punts als seus turistes per la fama de maleducats que s’estan guanyant arreu. Una de les queixes venia per una parella enxampada amb el fill cagant –siguem clars– al mig d’una vorera de HongKong. Amb els gossos és ben fàcil recollir i més si abans hi posem un paper, de diari per exemple, a sota. I si passegem pels camins propers, el mateix, als marges. No al bell mig per on passaran desenes de bons caminadors que no tenen perquè començar el dia trepitjant merda.
La nit més olorosa és la de Reis. Però a Taradell devem tenir les butxaques molt plenes o no en portem, com aquell model d’americana per evitar la corrupció amb sobres. Una setmana després, encara podíem recollir embolcalls dels deliciosos caramels de goma que ens llançaven des de la Cavalcada. Els valors, bons i dolents, s’adquireixen copiant: mal exemple vam donar a la canalla si no vam ser capaços de fer el gest d’omplir les papereres o guardar-nos les cel·lofanes a la bossa.
Agafar el que no és teu, per molt que estigui a l’abast, és robar. No parlo del malaurat atracament a la gasolinera, quin espant, valgam Déu!, sinó de qui es va endur una bossa de Can Costa durant el Concert de la Coral aprofitant un descuit o del que entra a l’Església per emportar-se’n les espelmes. Segur que patim delictes contra la propietat més greus, però els petits són els que ens fan perdre la confiança en els veïns. O guanyar: aquell qui, en comptes d’agafar les pinyes i anar-se’n, va demanar permís al llogater del bosc, hi ha trobat un bon recer.
Saludar en entrar o sortir d’un lloc públic ho trobo de bona educació. Veig que és un costum a la baixa, que ni distingits prohoms exerceixen. Que tot un alt funcionari ni miri als ulls de la caixera en fer la darrera compra del dia ni saludi als quatre tocatardans que fem cua, és una falta de bones maneres.
Tots podem tenir un mal dia, però no entenc que anem fent amics per les xarxes socials i després ni els saludem pel carrer. Per si de cas, molt Bon dia a tothom! I molt bon Sant Sebastià.
PD: una vegada més, senzillament amb pell de gallina per l’article d’en Josep Miret que homenatja als pagesos secaners i als que se’n van abans d’hora.
