Processant una il·lusió

Potser, quan llegeixis aquest escrit, ja serà sobrepassat pels esdeveniments.

Potser el deixaràs de bon principi, per massa feixuc.

Deixem-nos de preàmbuls i analitzem el pacient amb afinat instrumental intel·lectual.

El pacient és Espanya, la ‘nació més vella d’Europa’, sinó del món. Inqüestionable veritat si ens atenem a la seva incapacitat d’adaptació al present continu del món. Espanya és l’únic Estat d’Europa que es manté incorrupte i immòbil des de llur configuració com a Estat modern.

La reacció ‘de les elits’ a les polítiques socials de la República en fou símptoma. Els quaranta ‘durs’ anys de govern ‘de la gent d’ordre’ van servir per a una Restauració Borbònica disfressada de democràcia turnista.

Incís necessari:

El turnisme nasqué al 1875 a Espanya i es caracteritza per l’alternança en el govern dels dos partits dinàstics (al segle XIX, conservadors i liberals; actualment, populars i socialistes).

Tanquem l’incís.

I ens preguntem: On som ara?

Doncs maldant per deslligar-nos de l’estaca constitucional que, amb la interpretació restrictiva actual, ens té a tots lligats a un Estat que, treta la vena als ulls de la transició, ens mostra com uns quants han viscut per damunt les nostres possibilitats i n’estem un xic, per no dir molt, farts.

Socialment això s’ha traduït, en l’eclosió del 15M i en el creixement de l’independentisme entre les classes mitjanes catalanes.

Políticament, en la irrupció d’opcions clarament rupturistes (CUP, Podemos, Guanyem, Procés Constituent, …) i en un reforç de les forces sobiranistes a casa nostra que té, en el gir independentista, de Convergència, una clau de volta rellevant en qui ha estat el principal sostenidor del Règim del 78 a Catalunya.

El 19 d’octubre de 2014, Podemos s’organitzava des de Carabanchel Norte i l’ANC i Òmnium omplien Plaça Catalunya per demanar, directament i sense embuts, la independència de Catalunya sense dilacions i amb un termini de tres mesos.

Hi haurà les darreres eleccions autonòmiques abans de febrer?

Ens deixarem seduir altra volta pels aires de canvi peninsular?

Les municipals del maig seran com les del 12 d’abril de 1931?

Com afectarà tot plegat a l’elecció dels nostres regidors taradallencs?

Tot resta obert. No tinc respostes.