Decàleg de la Plaça festiva

Plaça f. [LC] [AQ] Espai públic rectangular, trapezial,
quadrat o circular, sense edificar,
situat a l’interior d’una població.
Festa f. [LC] [AN] Cerimònia, espectacle, ball,
que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment,
per divertiment de la gent, etc.

Ara que hem deixat enrere la Festa Major, em proposo comentar un dels aspectes que considero primordials: el lloc on es desenvolupa. Cal entendre que es tracta d’un comentari bastit en el respecte i amb ànim de ser constructiu. És subjectiu, personal i intransferible. Ho vull deixar clar d’entrada perquè he constatat en aquesta web que les valoracions sovint són mal rebudes, mal digerides, esquarterades i llançades als gossos.
Passaré de puntetes per sobre dels actes, perquè en això no sóc gens original: uns m’han entusiasmat, altres han estat bé, alguns em resulten incomprensibles. Com tothom, vaja. Per gustos, colors.

El que pretenc aquí i ara és fer una defensa a ultrança de la ubicació dels actes de la Festa Major, que jo faria, sense cap mena de dubte, a La Plaça de les Eres. La nostra plaça central, la neuràlgica. La de l’ajuntament. La plaça major més major que tenim. De nou, justifico que el Centre Cultural Costa i Font em sembla un espai fantàstic del qual disposem i gaudim sempre que convé. Per contra, sóc del parer que la Festa Major s’ha de fer tan a prop del melic com es pugui. I per aquest motiu, us presento un decàleg a favor de portar la festa gran a on crec—humilment—que li pertoca.

1. Facilita la trobada generacional: Quan uns arriben a la plaça, els altres se’n van. Els avis es creuen amb els néts, mentre els pares s’ho miren des de la vora. La mateixa orquestra que primer ens fa els pasdobles, després ens tocarà les versions dels grups de rock dels vuitanta.

2. És a la fresca: Amb els estius tan curts que tenim, millor aprofitar les nits a l’aire lliure. Ja buscarem els espais tancats quan arribi l’hivern. I si refresca, doncs rebequeta i sabata tancada. I llestos.

3. Permet els descobriments: Heu quedat per veure un acte que us interessa i aneu amb temps. Us apropeu a plaça, i descobriu que l’acte anterior que ja està en marxa és molt millor del que esperàveu. Si l’haguessin fet a un altre espai, difícilment l’hauríeu descobert.

4. Les tradicions, a la plaça: O no és cert que associem Festa Major amb una orquestra, amb banderoles de colors, amb el ball del fanalet? Amb la cobla, amb les sardanes amb els bolsos al mig de la rotllana? Amb els gegants, amb els grallers, amb els bastoners? I tot plegat, no succeeix en una plaça?

5. Espai obert, actes gratuïts: Considero que els actes de la festa gran han de ser gratuïts. I si anem més ajustats de pressupost, doncs es porta una orquestra més econòmica o un grup que no es trobi tant en auge. Potser farem un descobriment agradable. El món cultural català és ple de fantàstics professionals que no tenen nom o no estan en els circuits habituals. La festa és punt de trobada, i qui fa la festa són les persones.

6. Amb la barra, recuperem (per si patiu econòmicament I): Com passa a moltes festes populars, la barra de bar és portada per voluntaris i el guany va directament a sufragar part de la inversió.

7. Gestió d’escenaris (per si patiu econòmicament II): Un sol espai, un sol escenari, llums i sonorització compartides per la majoria d’espectacles. Facilitaria la logística, i a banda l’estalvi de traslladar la il·luminació i el so a altres espais aïllats.

8. Els joves també són Festa Major: Com més temps fa que visc a Taradell, més incomprensible em resulta que el jovent tingui programa propi i espai propi—ben lluny, ben amagat, ben apartat de la resta de vilatans—pels seus actes festius. Qui ha d’agafar el relleu i fer perviure la festa és precisament la gent més jove. Si la festa es vanaglòria de ser popular, oberta i inclusiva, que així sigui.

9. La plaça és una àgora: Com els antics grecs, la plaça pública és punt de trobada i espai assembleari on prendre decisions. Salvant la distància, uns i altres ens trobaríem per comentar la festa en sí mateixa o qualsevol altre aspecte referent al dia a dia del poble, mentre compartim un vermut de manera distesa.

10. I perquè no? Probablement algú esgrimirà la molèstia als veïns o el desordre d’un espai nuclear com a arguments en contra. Jo us diré que arreu del territori català la Festa Major es celebra a les places majors on també hi viuen veïns. La idiosincràsia de viure al centre té aquestes coses: es comparteixen espais comuns que es tenen a tocar. Però són espais comuns, de tots. A vegades, té avantatges: poder veure la cavalcada reial amb unes vistes immillorables, per exemple. Jo us diré que visc als afores i he d’agafar el cotxe si em falta una simple barra de pa. I us en diré una altra: no passa res per intentar-ho una vegada. Els canvis són positius sense dramatismes si cerquen el gaudi de tots.

En tot cas, no patiu. Tots els meus arguments es desmunten si la meteorologia decideix ser inclement. Llavors, en plena tamborinada de llamps i trons, només em quedaria citar-vos el gran Quimi Portet:

“Si fa bo ho farem a la feixa,
si fa vent ho haurem de fer a redós,
però si plou, amor, haurem de fer-ho
al pavelló.”